Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
Nosaltres, com dius, havíem anat a Ucraïna per cobrir les pre-tensions perquè feia setmanes que el Pentàgon estava advertint que la invasió russa era imminent, cosa que Rússia, i fins i tot Ucraïna, i el seu president Zelensky, havia demanat proves al Pentàgon per demostrar el que deien. Per tant, no se sabia si seria una disputa diplomàtica ni en quin estadi estàvem d'aquesta situació prebèl·lica. Un company meu hi va anar uns dies i va tornar, i jo hi vaig anar per una setmana. En el meu cas, per acostar-nos al Donbass, que és la regió de l'est d'Ucraïna que està en disputa amb Rússia des del 2014. I efectivament, quan portàvem allà una setmana va començar la guerra. Aquell dia, el meu company José Antonio Rodríguez i jo estàvem a Khàrkiv, que és la segona ciutat d'Ucraïna i està molt a prop de la frontera amb Rússia. Érem allà perquè estàvem tornant del Donbass després que Putin hagués reconegut les repúbliques prorusses del Donbass. I un dia a les quatre de la matinada em vaig despertar amb les explosions. És curiós perquè nosaltres portàvem els cascs i les armilles antibales, però realment no pensàvem que els hauríem d'utilitzar. I menys que ens trobaríem amb una ofensiva a gran escala per nord, est i sud del país. Tot i que havia estat en altres llocs amb explosions, aquell dia em vaig despertar i vaig pensar 'què és això?'. Realment va costar de creure.
Havia estat en alguna zona de tensió bèl·lica, però no m'havia passat mai d'estar en un país on esclatés una guerra mentre estava allà. En aquell moment les teves circumstàncies canvien, penses en el teu rol com a periodista, però també has de valorar la seguretat i què pots fer i no pots fer professionalment. Jo vaig tenir un debat intern molt important amb mi mateixa
Si algú creia que Putin finalment atacaria, tothom creia que ho faria per quedar-se el Donbass, però no a Kíiv i menys a Lviv, prop de la frontera amb Polònia. Després de Khàrkiv vas tornar a Kíiv, on se suposava que hauria de ser un lloc més segur per ser la capital, no?
Nosaltres vam haver de canviar de plans constantment. El dia que va començar la guerra vam sortir de Khàrkiv en cotxe amb un èxode massiu de gent que marxava cap al centre del país, alguns ja amb la intenció d'anar cap a Europa, però la majoria de gent no sabia on anava, simplement va carregar el cotxe amb què va poder i va marxar, va fugir de la frontera amb Rússia que està a 30 quilòmetres. I nosaltres vam tornar a Kíiv, la capital, per decidir què fèiem a partir de llavors. Amb una certa percepció que podia ser un lloc segur, tot i que és relatiu perquè Kíiv està molt a prop de la frontera amb Bielorússia, un aliat estret del Kremlin. Això fa pensar que seria una ciutat relativament fàcil de conquerir, cosa que no està passant al final. Nosaltres vam arribar a Kíiv el dia 24, el dia que va començar la guerra, a les 21 hores, i l'endemà al matí a mi ja ens van dir 'avui ocuparan Kíiv'. Recordo que arribaven notícies no que les tropes russes estaven molt a prop... Com es diu sempre, en una guerra, la primera víctima és la veritat. Hi ha molta desinformació, molts rumors, i poca informació de la qual et puguis refiar per prendre una decisió documentada. No pots, i has d'improvisar, intuïtivament has de prendre decisions… Semblava que Kíiv havia de caure molt ràpid i no està sent així, tota la situació s'està deteriorant molt.
En aquell moment, imagino que vas parlar amb el Sergi R>oca, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio, i amb la família per decidir si et quedaves o no.
És una decisió molt difícil... Des de la redacció sempre em van dir, cosa que agraeixo molt, que decidís el que decidís estaria bé perquè la decisió l'havia de prendre jo. Que ningú em qüestionaria si decidia quedar-me o marxar. Va ser molt difícil perquè professionalment penses 'jo m'hauria de quedar aquí tota la guerra si calgués', però hi ha molts elements a tenir en compte. Jo no soc una periodista de guerra, no em dedico a cobrir guerres, ja hi ha periodistes especialistes. Havia estat en alguna zona de tensió bèl·lica, però no m'havia passat mai d'estar en un país on esclatés una guerra mentre estava allà. En aquell moment les teves circumstàncies canvien, penses en el teu rol com a periodista, però també has de valorar la seguretat i què pots fer i no pots fer professionalment. Jo vaig tenir un debat intern molt important amb mi mateixa... i es va desllorigar el dia que vam patir un toc de queda de 35 hores, que vam estar 35 hores mirant per una finestra. La ciutat es va convertir en fantasma. I es van començar a filtrar notícies una mica inquietants: Reuters va fer fotos a la columna de blindats que s'apropaven a Kíiv, l'alcalde va dir que la ciutat estava encerclada... I vaig veure que ja em seria molt difícil treballar allà. Després tenia inquietud davant la possibilitat que hi hauria un setge a la ciutat i no poguéssim sortir en molt de temps, com va passar a Sarajevo a la guerra dels Balcans. I vam decidir intentar sortir de Kíiv. Ho vam fer amb un 'tren dels refugiats', que és un tren normal, però que deixen pujar a tothom que hi cap sense bitllet. Molta gent em pregunta, 'te n'has penedit?'. Mirat ara, l'ofensiva a Kíiv ha sigut molt més lenta, però en aquell moment la seguretat s'havia deteriorat molt, les informacions eren que la situació es podia complicar molt ràpidament. De fet, quan vam anar a l'estació de tren per anar cap a Lviv, a la frontera, aquell dia hi havia milers de persones a l'estació, va haver-hi un pànic col·lectiu.
Aquells dies vam tenir la sensació molt estranya que tothom t'estava mirant, és en part perquè naixia d'aquesta experiència molt personal de com una persona que és un periodista, però també és una persona, es troba de cop amb una guerra i ha de reaccionar, i sobretot plantejar-se 'què faig jo aquí?'
D'aquelles primeres dues setmanes, el que va explicar tant tu per Catalunya Ràdio, el Manel Alias per TV3 i la ràdio, i el Lluís Caelles només per la televisió, té un valor periodístic enorme! No sé si us hi haurien enviat igual amb la guerra en marxa, però el fet d'estar a dins quan va esclatar tot i poder-ho explicar, té un valor molt gran.
En això hi ha molt del testimoni en primera persona. El Manel, el Lluís i jo vam tenir experiències completament diferents malgrat estar en el mateix país. El Manel perquè estava a la part russa i és qui es va trobar amb situacions més compromeses des del punt de vista de la seguretat. I el Lluís i jo perquè vam fer trajectes diferents. A la guerra també intervé molt l'atzar. Un dia al Lluís li van entrar uns milicians a l'habitació de l'hotel, i a mi que estava a l'habitació del costat, no. Aquells dies vam tenir la sensació molt estranya que tothom t'estava mirant, és en part perquè naixia d'aquesta experiència molt personal de com una persona que és un periodista, però també és una persona, es troba de cop amb una guerra i ha de reaccionar, i sobretot plantejar-se 'què faig jo aquí?'. Jo soc periodista, jo no vull parlar de mi, però com que no sé distingir un tanc d'un altre vehicle militar, jo vaig pensar 'tu explicaràs el que li passa a la gent'. La víctima d'una guerra són les persones, a part de la destrucció material que impacta molt, però el patiment és humà. Per tant, si com a mínim pots explicar què li passa a la gent, crec que el teu rol allà està justificat, i aquest va ser el meu objectiu. I quan marxàvem vam fer el mateix èxode que estaven fent milers de persones més. Nosaltres amb menys incertes que ells, perquè nosaltres tornàvem a casa, ells no sabien on anar, no em vull ni comparar, però sí que teníem alguns elements en comú que podíem explicar.
Jo recordo una anècdota molt anècdota, però que segur que molta gent també recorda que és quan tu i el Lluís explicàveu que us quedava poc menjar. És el menys important, segurament, però que diu molt del moment i que els periodistes no esteu en un hotel amb tots els serveis.
Els periodistes no deixem de ser persones privilegiades dins d'una guerra perquè tenim una protecció d'una empresa que intenta facilitar-nos la feina, però al final, quan estàs allà tu jugues amb el que tens i la logística es torna molt complicada. Encara que també he de dir que mentre vam estar allà, a l'hotel hi havia llum, aigua, i funcionaven les targetes de crèdit, perquè jo pensava que això seria el primer que tallarien i ens quedaríem sense efectiu...
Que és el que li va passar al Manel Alias...
Exacte. Però a mi m'ha passat això en circumstàncies menys conflictives que a Kíiv aquells dies. I el dormir... els bombardeigs sempre són de matinada, tot i que al final el cos cau perquè està molt cansada. Hi ha un desgast físic i mental important... d'això no m'agrada parlar-ne molt perquè és el mateix que li està passant a moltíssima gent. No volem ser el centre, però els periodistes també som persones i aquests elements també ens poden influir en la nostra feina.
Allà hi havia periodistes que no portaven cap mesura de seguretat, i de fet hi va haver alguns intercanvis perquè va arribar un moment que era perillós anar per Ucraïna sense l'armilla.
He llegit algun article que a Ucraïna hi ha molt periodistes joves i inexperts que s'han pagat ells el viatge per explicar-ho per les xarxes o bé per fer cròniques a preus molt baixos. No és molt arriscat? Abans deies que sou uns privilegiats, però ho sou els que darrere teniu empreses grans, però n'hi ha molts que no que estan arriscant la vida.
Els periodistes poden ser també víctimes de la guerra. Ja n'han mort quatre, i de mitjans importants, és a dir, ningú està exempt del risc. Quina diferència hi pot haver en algú com jo amb un freelance? Nosaltres anem amb una armilla antibales, que el freelance no porta perquè és massa cara. Allà hi havia periodistes que no portaven cap mesura de seguretat, i de fet hi va haver alguns intercanvis perquè va arribar un moment que era perillós anar per Ucraïna sense l'armilla. Anaves en cotxe i et paraven contínuament checkpoints militars, que no saps si són soldats o milicians i no saps com reaccionaran amb uns kalàixnikov així de grans... També és cert que hi ha freelance que treballen per mitjans molt grans i es guanyen molt bé la vida. I sí, hi ha gent molt jove que està començant i es vol fer un nom amb la cobertura d'una guerra, i ho entenc, perquè el periodisme és una professió molt precaritzada i és molt difícil obrir-s'hi camí actualment. Jo això ja ho vaig viure a Líbia durant la Primavera Àrab contra Gaddafi, i recordo veure periodistes de vint-i-pocs anys molt animats, i jo els deia 'la guerra no és cap joc'. Però clar, l'adrenalina enganxa molt, hi ha periodistes que ho necessiten i entenc que pot enganxar molt.
Abans has dit la frase aquesta que en una guerra la primera víctima sempre és la veritat. Ho estem veient a Rússia on els periodistes estan coaccionats amb penes de 15 anys de presó com a amenaça. Però el govern ucraïnès també intenta condicionar la premsa?
Sí, hi ha propaganda per les dues bandes. El que busca la propaganda és, o bé ocultar la realitat, com està intentant Rússia. Estic segura que hi ha molts russos que no tenen ni idea del que està passant a Ucraïna, per tant, molt de compte amb criminalitzar tot un país o tota una societat. Però Ucraïna també ho fa. El gran element de resistència d'Ucraïna és l'actitud de la gent. A mi em va frapar veure la fortalesa de molta gent, o bé fugint agafant els teus fills sense saber on vas deixant enrere familiars, com la gent que ha decidit quedar-se per resistir o lluitar. I simultàniament el que intenta el govern de Zelensky és mantenir la moral molt alta. El president s'ha convertit en un líder que no era abans, abans estava molt qüestionat. I després, el Ministeri de defensa publica a Twitter unes gràfiques amb les baixes de soldats russos, que la gent penja a les parets, que segurament són xifres molt inflades, però això fa creure a la gent o que estan guanyant o que estan resistint molt més del que s'esperava.
El seu secretari general ja ha dit que no entraran a la guerra per no desencadenar la Tercera Guerra Mundial. Si l'OTAN s'hi involucra directament, Rússia s'ho podria prendre com una declaració de guerra d'Occident i aquí les coses es complicarien, per tant, no crec que l'OTAN ho faci.
I també hi ha la part de propagada per mirar de fer 'pena' als països europeus perquè els ajudin.
És el que està fent Zelensky amb les compareixences als parlaments de diferents països, com als EUA, Alemanya o el Japó, i a cada un toca una fibra diferent. Als EUA va parlar de l'11S, al Japó va parlar de Fukushima, o a Alemanya, que des de la Segona Guerra Mundial no ha participat en cap conflicte militar i ara s'ho està replantejant.
L'OTAN haurà d'acabar entrant a la guerra, o si ho fa seria el pitjor que podria passar?
Jo crec que si ho ha fet ja, no crec que ho faci, però és que ningú ho sap. La pressió sobre l'OTAN ha estat molt forta amb les imatges dels bombardejos i els milers de refugiats fugint. El seu secretari general ja ha dit que no entraran a la guerra per no desencadenar la Tercera Guerra Mundial. Si l'OTAN s'hi involucra directament, Rússia s'ho podria prendre com una declaració de guerra d'Occident i aquí les coses es complicarien, per tant, no crec que l'OTAN ho faci. Amb tots els experts amb qui he parlat, ningú sap com pot acabar això. Serà important veure quin impacte tindran les sancions occidentals sobre la població civil russa i sobre l'entorn del Kremlin, però molta gent és escèptica que hi hagi una revolta des de la societat civil. Rússia diu que està complint els seus objectius dins els terminis, però ningú sap quins són aquests objectius ni quin és el termini. Putin va dir que volia evitar que Ucraïna entrés a l'OTAN, desmilitaritzar Ucraïna, desnazificar-la... però això són objectius poc concrets. Jo el que interpreto és que això es pot acabar quan Rússia interpreti que ha obtingut una victòria. Quina? Ocupar tota Ucraïna ho veig poc factible.
El que sí que és cert és que no havia passat mai que en menys d'un mes fugissin 4,5 milions de persones d'un país, és molta gent en molt poc temps, i això no té precedents des de la Segona Guerra Mundial.
I ara que estàs aquí, com estàs veient aquesta onada de solidaritat i aquesta obertura de fronteres? Tu que has estat a Síria, per exemple, com s'entén ara l'asil i papers per a tothom?
Aquest tema és molt complicat. És obvi que hi ha dues maneres d'afrontar les crisis de refugiats. Jo he estat a les illes gregues, al Senegal, a Kènia, a les Canàries, i he parlat amb molts refugiats. Els refugiats no ho són perquè volen, la gent fuig perquè al seu país no hi pot viure. El que sí que és cert és que no havia passat mai que en menys d'un mes fugissin 4,5 milions de persones d'un país, és molta gent en molt poc temps, i això no té precedents des de la Segona Guerra Mundial. Jo entenc que ho vegi com una cosa més propera perquè és gent que mirava Netflix i els seus fills són com els teus. Però no oblidem que Polònia i Hongria, per exemple, no estan actuant igual que amb els refugiats de Síria i l'Afganistan. És obvi que hi ha temes de raça, religió i culturals, però no podem considerar que és natural que hi ha gent que és normal que visqui en una zona de conflicte. Estaria bé que aquesta solidaritat la tinguem sempre present.
Si el conflicte s'allarga, tornaràs a Ucraïna?
Mentre hi hagi la guerra oberta jo crec que no. De totes maneres això no ho pots dir mai. Ara a la ràdio ens estem centrant en tots els efectes col·laterals de la guerra, com els energètics, la crisi alimentària i de subministraments. I també hi ha una sèrie de països del voltant de l'exespai soviètica que estan preocupats pel seu futur, com els països Bàltics o els Balcans, que veuen amb temor que això no sigui el principi d'alguna altra cosa.
Cèlia Cernadas
Aquells dies vam tenir la sensació molt estranya que tothom t'estava mirant, és en part perquè naixia d'aquesta experiència molt personal de com una persona que és un periodista, però també és una persona, es troba de cop amb una guerra i ha de reaccionar, i sobretot plantejar-se 'què faig jo aquí?'.
Cèlia Cernadas
El seu secretari general ja ha dit que no entraran a la guerra per no desencadenar la Tercera Guerra Mundial. Si l'OTAN s'hi involucra directament, Rússia s'ho podria prendre com una declaració de guerra d'Occident i aquí les coses es complicarien, per tant, no crec que l'OTAN ho faci.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.