Inicia sessió 
Registra't
Sílvia Solanellas i els altres santcugatencs amb les tres famílies ucraïneses a Pàdua, on van dormir de tornada / Foto: Cedida
Durant uns dies van estar recollint material de tot tipus amb l'ajuda de l'associació ucraïnesa de Sant Cugat, i quan van tenir les dues furgonetes ben carregades -una d'elles cedida de franc per l'empresa Moventia- van marxar cap a la frontera entre Hongria i Ucraïna.
A Zahony van passar la frontera, van descarregar tot el material que duien, i van anar cap a Budapest, on havien quedat que hi recollirien a dues famílies, una dona amb dos fills adolescents i la seva tieta que havien arribat de Kíiv en tren, i uns cosins seus -un pare, una mare i tres fills menors de cinc anys- que havien creuat el país en cotxe des de Kharkov. "Aquesta família havia estat uns dies amagada en un soterrani amb ratolins fins que van poder escapar-se", recorda Solanellas.
Com que tenien encara tres places lliures entre les dues furgonetes de tornada, van anar fins a l'estació de Budapest i van preguntar. Un jove hongarès, Andras, que feia dies que estava ajudant les persones que arribaven en tren fugint d'Ucraïna i ja no sabien on anar, els va posar en contacte amb una dona i dos adolescents de Kíiv que havien d'anar fins a València i no sabien com. Els van carregar al cotxe i aquest dimarts de matinada han arribat a Sant Cugat.
Abans han fet parada a un poble de Girona a deixar les dues primeres famílies, ja que ja havien pactat amb una associació de la zona es faria càrrec d'ells. L'altra, aquest dimarts han agafat un tren a l'estació de Sant en direcció a València on els espera també gent per acollir-los.
Preguntada sobre els consells que donen les ONG i les administracions de no fer aquest tipus de viatges i fer donacions econòmiques, Solanellas respon: "Com a societat ens hem de plantejar què coi estem fent, hauríem de ser més oberts i col·laborar amb els altres i si ens trobéssim en aquesta situació ens agradaria sentir que fins que tinguem la traçabilitat ningú reculli gent? Això és un dilema moral i ètic".
I respecte al fet que ara a Europa hi hagi aquesta onada solidària que en altres drames de refugiats de guerres d'altres països no ha existit igual, admet que sí, que cal fer autocrítica com a societat i que potser aquesta guerra serveix per a les que vinguin després. Tot i així, reconeix que "els hem vist molt propers, i quan estàs allà t'adones que podia haver passat a Sant Cugat i a qualsevol altre lloc, hi ha el mateix tipus de cases, mateix tipus de botigues, hi ha un Zara, compren als mateixos centres comercials... I la gent s'està morint allà".
"Volem tornar-hi, tot i que no sé quan serà. Però hi hem d'anar de la manera de més ordenada possible i esperarem que l'ajuntament i la generalitat ordeni una mica tota la solidaritat. Però mentrestant els ciutadans i les ciutadanes no ens podem quedar aturats. No podem acostumar-nos a veure per la tele com bombardegen les cases...", conclou.
Silvia Solanellas
Com a societat ens hem de plantejar què coi estem fent, hauríem de ser més oberts i col·laborar amb els altres i si ens trobessim en aquesta situació ens agradaria sentir que fins que tinguem la traçabilitat ningú reculli gent? Això és un dilema moral i ètic.
Silvia Solanellas
Els hem vist molt propers, i quan està allà te n'adones que podia haver passat a Sant Cugat i a qualsevol altre lloc, hi ha el mateix tipus de cases, mateix tipus de botigues, hi ha un Zara, compren als mateixos centres comercials... I la gent s'està morint allà.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.