Hi ha centres d'educació activa a Sant Cugat?

Turó de Can Mates, La Floresta i European International School of Barcelona són algunes de les escoles locals que opten per una metodologia activa


  • Comparteix:

Un niu, una cabana o un determinat arbre poden promoure l'inici d'un projecte / Foto: Professorat La Floresta

Un niu, una cabana o un determinat arbre poden promoure l'inici d'un projecte / Foto: Professorat La Floresta

En contraposició amb l'escola tradicional, que està basada en l'aprenentatge memorístic i que posa el mestre al centre del procés d'ensenyament, hi ha tot un ventall de metodologies actives. En aquestes, en general, es potencia el desenvolupament de l'esperit crític i cooperatiu de l'alumnat. A més, el paper del mestre és el d'acompanyant en el procés d'aprenentatge i d'estimulador de l'interès dels alumnes. Precisament en aquesta última classificació, en la de les metodologies actives, és on es troben molts dels centres educatius santcugatencs.

El Turó de Can Mates, per exemple, va néixer el curs 2004-2005 sota el paraigua de la metodologia del treball per projectes. Però tal com expliquen la directora i la cap d'estudis del centre, Dolors Torres i Stel·la Bonamusa, "cada escola defineix aquesta metodologia en funció de les seves característiques i de la seva manera d'entendre el fet d'aprendre". Al Turó, concretament, el treball per projectes "parteix d'una realitat molt propera a les criatures; deixem que elles mateixes siguin les que proposen i, a través del diàleg i de la conversa, intentem guiar la recerca". A més, la manera d'ensenyar al Turó ha anat evolucionant al llarg del temps a força de provar, d'experimentar i de formar contínuament el professorat.

D'altra banda, segons explica la mestra d'anglès i membre de l'equip directiu de l'Escola La Floresta, Mari Luz Guerrero, en aquest centre "no ens classifiquem en cap metodologia en concret, sinó que n'adaptem vàries al nostre model educatiu". A primària, per això, sí que treballen principalment per centres d'interès o projectes. "Només pots parlar de treball per projectes si la iniciativa sorgeix exclusivament dels infants. Quan el tema a investigar el proposa el professorat, estem parlant d'un centre d'interès", puntualitza Guerrero. "El que fem nosaltres és vehicular les llengües o les matemàtiques a través d'un centre d'interès del medi natural, social o artístic". Paral·lelament, al centre de la Floresta també s'hi imparteix un aprenentatge més sistemàtic per treballar, principalment, alguns aspectes de la lectoescriptura i del càlcul.

Un altre dels trets diferencials d'aquest centre és el treball cooperatiu. "Un treball cooperatiu es diferencia d'un treball en grup en què cadascú té una tasca a complir i, si no es compleixen totes les tasques, el treball no està complet. No es tracta de fer-ho tot a la vegada i junts, sinó que cadascú té una tasca i després es posen totes en comú". Per aconseguir fer un bon treball cooperatiu mitjançant tècniques complexes a cinquè i sisè, s'han de començar a treballar les tècniques més simples i les dinàmiques de grup des de P3.

Finalment, a l'European International School of Barcelona, segons explica el seu director, Mike Barrett, també s'hi treballa amb una barreja de metodologies de tot el món. A més, des d'Infantil s'incorpora l'estudi de tres llengües: català, castellà i anglès, amb professors natius. A primària s'incorpora la llengua francesa i a secundària hi ha l'opció d'aprendre alemany o xinès. Així, un alumne qualsevol d'aquest centre pot sortir havent estudiat fins a cinc llengües. Un altre dels puntals d'aquest centre és la part tecnològica, amb l'ús de pissarres i llibres digitals i, a partir de primària, el Chromebook, un portàtil que els alumnes utilitzen com a eina de treball.

Evolució constant de la metodologia del treball per projectes

Joguines
Podem parlar de treball per projectes si la proposta ha sorgit dels infants / Foto: Professorat La Floresta


Segurament, a l'hora de treballar per projectes, sembla inevitable fer-ho amb el focus posat en el coneixement del medi natural i social. En un dels exemples que relata Torres, una alumna ha vist un niu al pati i ho ha explicat a l'aula. El mestre planteja alguns interrogants: com sabem que és un niu? De quin animal pot ser? Quins elements podem investigar per descobrir-ho? Així, a través de l'observació, es generen hipòtesis i es dissenya un procés d'investigació. Posteriorment, s'analitzaran els resultats i es donaran a conèixer. Si cal, l'alumnat comptarà amb l'ajut d'una persona experta en la matèria per acabar de resoldre dubtes que hagin sorgit durant la investigació.

"Al Turó, des d'un principi, vam veure molt clar el treball per projectes centrat en el coneixement del medi. A partir d'aquí, vam poder introduir fàcilment la part lingüística. Però en un moment donat ens vam plantejar què passava amb les matemàtiques". Com que sempre havien treballat les matemàtiques d'una forma sistemàtica, els costava integrar-les dins dels projectes. "Gràcies a una formació que vam fer amb el David Vilalta, vam incorporar aquesta matèria i ara som conscients que tot el que passa es pot interpretar a partir de fets matemàtics. Vam començar a partir del concepte de mesura, després van venir l'estadística i la representació gràfica de la realitat que ens envolta".

A l'escola La Floresta, tota aquesta metodologia del treball per projectes o centres d'interès desemboca, a cinquè i sisè, amb el pla de treball, "un dossier on es recull tot el que ha de fer l'infant durant un període de dues o tres setmanes". A partir d'un tema en concret, com podria ser, per exemple, l'organització de les colònies escolars, cada alumne té un temps determinat per realitzar unes tasques i activitats en concret. "La gràcia és que l'infant pot escollir en cada moment què fa. Pots tenir infants fent diferents coses a la mateixa aula i com a mestra et pots centrar en un infant que està fent una cosa que li suposa més dificultats. L'objectiu és que arribin a secundària sent autònoms i sabent organitzar-se la feina".

A l'European International School of Barcelona, segons diu Barrett, "a infantil l'aprenentatge és molt de projectes: de fer, fer i fer. A primària i secundària, en canvi, hi ha una barreja de treball en equip per projectes i de treball individual, amb la tecnologia que tenim avui dia. També tenim projectes transversals en els quals es barregen assignatures diferents".

Llibres de text: sí o no?

Joguines
A les escoles on no hi ha llibres de text, el professorat ha d'elaborar tot el material / Foto: Professorat La Floresta


En el cas del Turó de Can Mates, els alumnes no utilitzen llibres de text, però sí que tenen alguns llibres de consulta per als alumnes de cinquè i sisè. Això, evidentment, suposa moltíssima més feina per al professorat, però "el grau de satisfacció és brutal". A més, això permet que l'experiència del professorat també sigui molt més amena i enriquidora, ja que "cada dia, cada grup i cada any són diferents. Sempre aprens coses noves, segons quins siguin els interessos dels infants".

Al centre de la Floresta, en general, tampoc s'hi treballa amb llibres de text, excepte en el cas de la lectoescriptura i del càlcul, "per als quals s’utilitzen alguns quadernets". Pel que fa a les matemàtiques, el centre ha implementat aquest mateix curs Innovamat, una nova metodologia que ofereix un aprenentatge competencial de les matemàtiques a partir del diàleg i la manipulació, sense mecanització i amb reptes vivencials.

A l'European International School of Barcelona, en canvi, sí que es fa un ús generalitzat dels llibres de text, tot i que en el seu format digital. "La funció, lògicament, és tenir una estructura molt pautada tant pel professorat com per l'alumnat. El llibre et serveix de full de ruta per a cada assignatura".

Reptes de futur

Joguines
L'ús de les noves tecnologies està present als tres centres santcugatencs / Foto: Professorat La Floresta


En aquest procés d'evolució constant, els pròxims reptes del Turó passen per la implementació del treball cooperatiu, "perquè considerem que l'aprenentatge entre iguals és bàsic" i la implicació de l'alumnat en el procés d'avaluació. "Si l'alumne és conscient d'on es troba, es pot proposar fites pròpies per millorar i progressar".

El repte de l'Escola La Floresta és consolidar el seu model educatiu, tant en relació amb el treball per centres d'interès i projectes, com amb la implementació de la metodologia d'Innovamat i del treball cooperatiu. "Volem que tots els mestres del claustre es facin seva aquestes metodologies i les puguin aplicar a les aules", afirma Guerrero.

A l'European International School of Barcelona, per la seva banda, seguiran treballant per mantenir el nivell acadèmic del centre. "Aquí el més important és que cada nen assoleixi el seu potencial. Amb el sistema que tenim, comptem amb mestres i professors de reforç per ajudar els nens i nenes a arribar al seu potencial".



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.