Segons es recull en la interlocutòria, els bens en litigi formaven part d'un tresor artístic del Monestir de Sixena en la data en què va ser declarat Monument Nacional, pel qual el règim de protecció propi de la declaració "s'ha d'estendre també a aquest tresor artístic". Tot i així, la sala no comparteix la causa de la nul·litat, apreciada per l'Audiència d'Osca, i vinculada a la infracció de les normes de protecció del patrimoni històrico-artístic i a la consideració dels objectes venuts "com a bens fora de comerç".
Segons el text, els diversos règims jurídics de protecció que es poden aplicar als contractes no determinen la nul·litat de la venda i "ni des del punt de vista canònic ni des de la perspectiva de dret civil els objectes venuts poden qualificar-se com a "bens fora de comerç", especifica el text.
Tot i que, segons la interlocutòria, els contractes de compravenda en litigi "van complir els requisits de la legislació canònica", no compleixen els "addicionals de la legislació civil". Concretament, el Suprem considera que l'Ordre del Monestir de Valldoreix no tenia facultat per disposar dels bens, ja que l'Ordre de Sixena era qui ostentava civilment la propietat de les obres. "No consta cap documentació formal i fefaent de l'acte o resolució canònica que resulti la fusió o integració en una única persona jurídica dels Monestirs de Sixena i Valldoreix", apunta la sala, que també entén que l'acord inicial per al dipòsit "no genera interès propi per oposar-se a la restitució".
Els antecedents dels contractes de venda
El Monestir de Sixena va pertànyer, fins al 1995, al Bisbat de Lleida. A partir d'aquell any, va passar a integrar-se a la nova diòcesis de Barbastre-Monsó, a l'Aragó. La titularitat, en la data dels contractes en litigi, corresponia a la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Sixena. El 1970, les religioses que integraven la comunitat de Sixena s'havien traslladat al Monestir de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix (Vallès Occidental).
El 1972, la priora de Sixena va entregar la col·lecció d'objectes artístics del monestir aragonès "en qualitat de dipòsit per la seva custòdia" -segons recull la sentència- al Museu d'Art de Catalunya. Posteriorment, els anys 1983, 1992 i 1994, l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix, representat per la priora, va vendre a la Generalitat i al Museu Nacional d'Art de Catalunya una sèrie de lots, que són el nucli del litigi actual.
El jutjat de Primera Instància i l'Audiència d'Osca van estimar les demandes de l'Aragó, l'Ajuntament de Vilanova de Sixena i van declarar nul·les les compres i la propietat dels bens, en favor de l'Ordre de Sant Joan del Monestir de Sixena. També van acordar el reintegrament i el trasllat dels objectes a l'Aragó, com va acabar passant el 2016 i el 2017.
Lliurament de les obres a l'Aragó en dues fases
Les obres de Sixena van sortir del Museu de Lleida l'11 de desembre del 2017 a mans d'agents de la Guàrdia Civil, sota l'empara del 155 i amb Íñigo Méndez de Vigo com a ministre de Cultura. Custodiats per tècnics del govern aragonès amb l'objectiu de requisar, per ordre judicial, 45 bens del Monestir de Sixena que l'equipament museístic del Segrià custodiava des de feia dècades. La comitiva va marxar 14 hores després, entre desenes de manifestats concentrats que protestaven a la porta del museu.
Un any abans, el juliol del 2016, el Govern va autoritzar lliurar a l'Aragó les 53 obres del Monestir de Sixena dipositades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, en compliment de l'execució provisional de la sentència.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.