[Entrevista] Pau Alonso: 'Permetem la lliure circulació de mercaderies i capital i posem barreres a la circulació de persones'

• Comparteix:

ESCOLTA-HO

Per què és necessària una organització com aquesta?
En general, crec que totes les ONG existeixen perquè les administracions fan una certa deixadesa de funcions i no hi ha més remei que donar resposta des de la societat civil a unes carències que no estan cobertes. Concretament, la nostra, en referència a les persones refugiades, totes les sol·licitants d'asil tenen un problema quan arriben a la segona fase de solució habitacional i allà entrem nosaltres, per intentar facilitar o resoldre la seva situació.

Has parlat durant la conferència del dret d'asil. Les administracions fan prou per garantir-lo?
És una pregunta llarga de contestar i segurament surt del motiu de l'exposició. Jo crec que no fan prou. I prova d'això són les polítiques que la Unió Europea està adoptant respecte a les migracions i que són nefastes. La Unió Europea està invertint quantitats ingents de milions en organismes com el Frontex, que en comptes de fer salvament marítim que, al meu entendre és el que hauria de fer, fa persecució i entrega persones a màfies líbies i posa barreres. Per no parlar de l'acord de la Unió Europea i Turquia per desplaçar la frontera fora de la Unió Europea i crear barreres de gent en condicions de vida més que dubtoses. O dels campaments de Grècia on s'apliquen les mateixes polítiques. També la variació de la llei d'asil espanyola que permet devolucions en calent que, sota el meu punt de vista, són il·legals. Per tant, jo diria que en general el dret d'asil no es respecta.

És qüestió de recursos? De voluntat política?
D'ambdues coses. Òbviament, si no hi ha voluntat política, no hi ha recursos. I que no hi hagi voluntat és per com està organitzat el món, la correlació de forces i l'economia que prima. Estem en un moment en què pràcticament hi ha lliure circulació de mercaderies i capital i, en canvi, continuem posant barreres a la lliure circulació de persones, que és el que hauríem de posar en primer pla.

Per què passa això?
Perquè no interessa. Vivim en una societat capitalista, individualista i el que intenta Occident és blindar el seu espai de confort i que no entri allò que considera que el pot perjudicar. També perquè dins de l'imaginari col·lectiu i pel naixement de postures feixistes i xenòfobes, circulen una sèrie de mites que transmeten aquest missatge, quan no és real. I està demostrat dins de la pròpia òptica capitalista; perquè Espanya continuï funcionant com ara i amb les taxes de natalitat que hi ha, cal població que vingui de fora. Per tant és una qüestió política.

Imatge de l'entrevista / Foto: Cugat Mèdia

Hi ha acumulades 100.000 sol·licituds d'asil no resoltes a l'Estat espanyol. A què es deu?
És un tema de mitjans. Quan hi ha més personal i recursos això s'accelera, i quan no passa el que està passant. Si afegeixes el creixement de les sol·licituds d'asil dels últims anys, es crea un embut.

Pel que fa al sistema d'acollida, en què consisteixen els CIE i els CITE i quina diferència hi ha entre ells?
No és la meva especialitat, però són centres on teòricament s'hauria de donar la primera acollida als estrangers quan demanden entrar i són, normalment, detinguts. En el cas dels CIE fan de presó, perquè en molts casos no es respecten els drets dels interns ni en assessorament jurídic ni per tenir un contacte físic directe amb les persones que els venen a donar suport. Als CETI també estan en condicions inhumanes, a banda dels sol·licitants protecció i que puguin entrar al programa o no.

Després han de trobar habitatge. On i quan hi entra Refugees Welcom?
Nosaltres fem un esforç extraordinari de difusió del projecte per ser coneguts i que més persones es registrin a la nostra plataforma. Es diu 'Redfugiados' i s'hi poden registrar cases disposades a llogar una habitació a un sol·licitant d'asil i també persones sol·litants d'asil. A partir d'allà fem una proposta de convivència. Ens és indispensable ser coneguts perquè la gent no sap que té la possibilitat d'acollir una persona refugiada a casa seva.

Hi ha tres maneres de participar amb l'organització. Amb casa, oferint una habitació per llogar-la. Com a voluntari participant en les comissions de treball que tenim o com a vincle, la persona que fa d'acompanyament de la convivència. També poden fer donacions econòmiques.

Pau Alonso durant l'entrevista / Foto: Cugat Mèdia

Com trenqueu estigmes i tabús que hi ha sobre els refugiats amb el que anomeneu 'cultura de benvinguda'?
Som un petit gra de sorra que col·labora amb els programes d'ajuda estatal. I ho fem amb un plus per tirar endavant aquesta cultura de la convivència. Des d'un pla no de caritat, sinó d'igualtat total. És un intercanvi cultural en què totes dues parts guanyen. El sol·licitant d'asil guanya un sostre, seguretat i aprendre un idioma, formar-se... un paraigua per arribar a l'objectiu de ser persones que es reubiquen al nostre territori. Molts dels tabús i dels mites que es creen, provenen del desconeixement. La millora manera que hi ha de destruir-los és conviure amb una altra cultura i comprovar que no tenim moltes diferències.

Què els aporta a les persones que acullen? Com animaries a qui té reticences per acollir?
Tot són avantatges. En primer lloc, tenir un intercanvi intercultural. Depèn del tipus de família, però aprens a tenir certa tolerància amb altres comportaments i desmitifiques el fet que gent de diferents cultures, per oposades que siguin, es puguin entendre i conviure. Jo diria que ho provin. Una certa sensibilització respecte la problemàtica ha de tenir, però s'han de perdre les pors. Es pot provar sis mesos i, en la majoria dels casos, s'esgota el termini de convivència. A més, no oblidem que comporta una contraprestació econòmica amb el que correspondria a un lloguer social.