[Entrevista] Julieta Fuentes: 'Els murs formen part d'un sistema que té l'objectiu que l'ésser humà s'acostumi a estar controlat'

• Comparteix:

ESCOLTA-HO

Quan va començar el fenomen de la construcció de murs?
La proliferació va ser després dels atemptats l'11 de setembre, però ja com a experiment de divisió va començar als anys 90, amb la liberalització de l'economia i la lliure circulació de mercaderies però no de població. És a partir de la lògica de l'alliberament econòmic que es comença a plantejar la qüestió de la construcció de murs i de tancar les fronteres.

Hi ha diferents maneres d'entendre el concepte de frontera?
Podem anomenar frontera a molts tipus de divisions i separacions, fins i tot abstractes. Tenim la frontera geopolítica, la que tots coneixem, que és la que conté a l'estat-nació. Hi ha una altra frontera que és la que respon a la idea d'expandir un estat, estrendre'l i colonitzar el que no es coneix. Finalment tenim les fronteres secundàries, que impliquen la divisió entre diferències ètniques, religioses i lingüístiques dins d'un mateix estat.

Quines diferències i semblances hi ha entre els casos de Mèxic i Cisjordània?
La semblança és l'inici. Les fronteres nascudes en els dos casos són fronteres colonials. Un altre punt en comú és que l'establiment de la frontera nacional va ser conflictiu, violent i derivat d'una guerra. En el cas de Mèxic i els Estats Units, la frontera colonial coexisteix amb la frontera geopolítica. En el cas d'Israel, en canvi, les seves fronteres mai no van ser legitimades, sempre van ser fronteres 'de facto' sense cap contingut jurídic. En el cas mexicà, Estats Units fa una guerra, estableix les fronteres geopolítiques i després, a l'interior de l'estat, comença a desenvolupar fronteres secundàries per delimitar les reserves dels indis del nord. A Israel també es comencen a establir fronteres a l'interior per separar la població àrab de la israeliana, però primer són fronteres jurídiques i després físiques.

Julieta Fuentes durant la conferència / Foto: Cugat Mèdia

Els murs poden arribar a tenir funcions més enllà de les que els poders que els construeixen expliquen que tenen?
Tots els murs tenen la mateixa narrativa: migració, narcotràfic i seguretat. Això ens limita molt a l'hora d'anar més enllà d'aquesta representació. En aquest sentit, els mapes ens ajuden molt a entendre la lògica dels murs. El mur de Mèxic no serveix per aturar la migració ni el narcotràfic, però sí que serveix per desplegar poder.

Com ha afectat la construcció d'aquests murs a la població?
A Mèxic, la població més afectada és la que està directament a prop del mur. En canvi, tota la població palestina està afectada pel mur, precisament per la lògica de colonització i expropiació del territori. La lògica als Estats Units és una altra, per això només la població més immediata al mur és la que més pateix.

Durant la conferència has explicat que el mur de Cisjordània respon a una estratègia d'intentar mantenir l'homogeneïtat del territori.
Un dels elements que sempre ha caracteritzat les estratègies israelianes, inclús abans que s'establís l'estat d'Israel, ha estat aquesta: preservar l'homogeneïtat jueva. El lema era fer un estat jueu, sobretot quan arribes a un territori on ja hi ha població que no és jueva. L'interès és que no hi hagi una barreja ni cap convivència que pugui generar empatia. Fins i tot entre els mateixos jueus hi ha diferents ètnies separades. A Israel només hi ha quatre ciutats on viuen jueus i àrabs junts, i és en aquests territoris on es construeixen els murs.

Veiem, per tant, com els murs també es construeixen dins els mateixos estats per separar a la seva pròpia població.
Exactament, per així establir el que seria un mur límit, una frontera secundària per dividir grups ètnics diferents encara que tinguin la mateixa ciutadania.

Julieta Fuentes durant la conferència / Foto: Cugat Mèdia

Tot aquest fenomen està afavorint a les empreses?
Sí, representa un benefici per a moltes branques econòmiques. Les empreses de ciment, les constructores i aquestes empreses militars privades per controlar les zones de divisió per així no tenir problemes amb els drets humans i polítics gràcies a la utilització de la privatització de la frontera.

Darrere de cada mur hi ha una estructura de poder i d'interessos?
És com un pop. Els murs formen part d'un sistema que té l'objectiu que l'ésser humà s'acostumi a estar controlat.

Creu que és un fenomen que anirà creixent?
Sí. Serà com un retorn a l'ordenament medieval, però a escala global. Avui en dia com a mínim hi ha 70 murs arreu del món. No importa com de llargs i alts són, perquè això és enganyós. El que realment importa és saber què separa el mur i per què. Parlar de l'alçada i llargada dels murs és molt mediàtic, però siguin d'un quilòmetre o 300, els murs seran la manera futura de relacions entre els estats i les persones.

Julieta Fuentes durant l'entrevista a Cugat Mèdia / Foto: Cugat Mèdia

Per què creus que s'està donant aquest fenomen?
Crec que hi ha dos motius. El primer és la liberalització econòmica, que implica la lliure circulació de mercaderies però no de població. Això implica que tots els recursos naturals dels països del sud s'han privatitzat. D'aquesta manera, la població no té manera de trobar treball, creix el narcotràfic i el crim i han de marxar dels seus països. El discurs del segle XX dels drets humans ara ja està sent substituïda per la idea de l'altre com a amenaça. També afectarà el canvi climàtic.

Per què?
Perquè així com el mur de Mèxic es va construir l'any 1991 preveient que la liberalització de l'economia generaria migració, la meva hipòtesi és que es poden arribar a construir murs preveient les migracions pel canvi climàtic.