Inicia sessió 
Registra't
El doctor, abans de l'acte
ESCOLTA-HO
És molt subjectiu. Hi ha gent que hi veu realment bé, d'altra que hi veu realment malament. I a vegades, quan contrastes amb el pacient com pensa ell que hi veu t'endús sorpreses. Penses que hi veu molt bé i es queixa que no hi veu i al contrari.
Depèn de l'edat i de les activitats diàries. Si es condueix o es mira la televisió l'exigència visual és menor que al camp.
Quant en sabem de la vista?
Un grau acceptable. La vista és un sentit on tothom té un cert grau de conscienciació. Però també és veritat que hi ha gent que no ho és, com en el cas de les persones que pateixen diabètiques. Un 25% tenen algun grau de retinopatia relacionada amb aquesta malaltia, molt infradiagnosticada, i no ho saben. I fins a un 2 o 4% dels casos es queden cecs, amb vista inferior al 5%, no veuen una lletra de 10 centímetres a certa distància.
Aquí hi ha una certa desinformació i no se li dóna la importància que tocaria.
A la conferència es parla dels problemes visuals més comuns. Un d'ells són els errors refractius.
Són les diòptries no corregides. Una diòptria és una forma de mesurar els problemes oculars. L'ull està format per lents, que enfoquen la llum que entra a l'ull a la retina. I aquest sistema no és perfecte i va canviant amb l'edat i pot empitjorar.
Per això calen ulleres, que ajuden l'ull a enfocar bé. I aquesta mena de problemes són la primera causa de baixa visió. Les cataractes en gent gran, la presbícia a la part mitja de la vida i les diòptries que pateixen els nens petits ho són.
Ha mencionat les cataractes. Segurament sigui el més conegut, però, en què consisteix?
És veritat que és com el buc insignia dels problemes oculars. A l'ull tenim una lent, la principal, que és el cristal·lí, que és transparent. Amb els anys, va perdent transparència a partir dels 50 o 55 anys. Es va perdent quantitat de visió i qualitat. És com si tingués un tel a sobre, és difícil llegir de lluny, es perd la vivesa dels colors o es té enlluernament.
Seria com veure la vida a través d'un vidre brut i entelat.
Com treballa un oftalmòleg? En un aspecte tan subjectiu com la vista, com es jutja què té exactament el pacient?
Com a metges, preguntem pels símptomes i observem els signes provinents de l'exploració. Mirem l'ull, l'aspecte i intentem quadrar-ho amb les sensacions que experimenta el pacient.
Quadra sempre?
Normalment quadra, però sí que és veritat que a vegades no quadra del tot. Una molèstia molt freqüent, la de l'ull sec. Un pacient té sensació de sorreta, se li posa l'ull vermell... I a vegades en l'exploració ens sembla normal. Mai no negues el que nota algú, però ho has de creuar amb el que s'observa.
Tornant a la llista de problemes visuals més freqüents, també parla del glaucoma. Què és aquesta malaltia?
És una malaltia degenerativa del nervi òptic que sol anar associada a la pressió intraocular. El problema és que és asimptomàtica, treu camp de visió, i quan dóna símptomes ja és una malaltia avançada.
Fins a un 50% dels casos no estan diagnosticats i es calcula que el pateix entre un 2 i un 10% de la població té algun tipus de glaucoma o hipertensió ocular. Aquesta malaltia, tractada a temps, s'atura amb èxit.
L'última malaltia és la degeneració macular.
Està associada a l'edat i té a veure amb el deteriorament de la màcula. Hi ha una oxidació d'unes capes de la cèl·lula, els fotoreceptors que detecten la llum. D'una manera lenta, van morint i surt una taca al centre de la visió.
Progressa lentament, però és la causa més freqüent, juntament amb el glaucoma, de ceguesa al nostre entorn.
Les ulleres són l'únic tractament per aquests problemes?
Pel que fa a les cataractes, si bé és cert que amb ulleres es pot corregir en una etapa, i quan ja no serveixen, es fa la cirurgia, que consisteix en buidar el cristal·lí i posar una lent que porta les dioptries que necessita l'ull.
El glaucoma, en canvi, es tracta amb gotes que baixen la pressió de l'ull i la degeneració macular, per desgràcia, no té tractament, tot i que donem suplements dietètics que ajuden a frenar-ho. Només en tenim per les complicacions, bàsicament d'hemorràgies al fons de l'ull.
Abans li preguntava si tots hi veiem malament. Potser podríem transformar-la. Tots hi veurem malament, al final?
Sí. A vegades els ho explico a alguns pacients, que hi ha gent amb 80 anys molt activa i amb ganes de fer coses que a vegades es queixa que no hi veu bé, tot i tenir una exploració normal, unes agudeses visuals del 90%. I els diem que han de pensar que no es veu igual amb 80 anys que amb 20 o amb 40. Amb les ulleres ho podem corregir però al final es nota.
A l'oftalmòleg s'ha d'anar amb una periodicitat determinada? A partir de quina edat?
Cap als quatre o cinc anys és una bona edat per fer una primera exploració, ja la fan els pediatres, però feta per un oftalmòleg ajuda més. I després, a partir dels 40-50 s'han de fer revisions, sobretot si hi ha antecedents.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.