Inicia sessió 
Registra't
El rossinyol del Japó, un ocell al·lòcton de Collserola / Foto: CC - Zeddammer
Joan Pino
Els responsables som els humans. Hem de tenir present que no acabarem amb aquestes espècies si no canviem la manera de viure. Com que això és molt difícil, hem d'aprendre a conviure amb elles.
Segons l'informe EXOCAT del CREAF, Sant Cugat es troba en un dels àmbits més envaïts de Catalunya, l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El clima mediterrani, subhumit i tèrmicament favorable, crea bones condicions per l'establiment d'espècies al·lòctones. Però la principal causa és l'elevada densitat de població, per una part les constants modificacions del territori, com les obres i els canvis d'usos urbans, i moviment de persones i mercaderies afavoreixen la penetració d'espècies exòtiques; d'altra banda el factor humà elimina les espècies natives i propaga les de fora.
L'impacte de les espècies invasores pot generar problemes de salut pública, com el cas del mosquit tigre o la vespa asiàtica. Des de l'Ajuntament es fan actuacions per controlar-les. Principalment s'intenta reduir les probabilitats de la seva aparició a partir de la conscienciació ciutadana i el control de finques privades i públiques perquè no s'acumulin restes de brutícia. Pel que fa el mosquit tigre, es controla que no hi hagi andròmines que acumulin aigua o piscines sense tractament.
Tot i així, el principal problema de la penetració d'espècies exòtiques són les implicacions per al medi ambient, ja que posa en perill els ecosistemes locals. Pino ha explicat el cas de Collserola.
Joan Pino
És un espai que protegit que sempre haurà de lluitar contra les invasions, però que conserva uns valors naturals que cal que no es vegin afectats.
Al parc, els organismes aquàtics són els que es veuen afectats per la introducció d'espècies exòtiques. És el cas del cranc americà, que va desenvolupar una malaltia fúngica que ha eliminat el cranc ibèric; o la tortuga de Florida, que ha estat alliberada per particulars i ha afectat la tortuga de rierol i la gambúsia, també de l'Amèrica del Nord, que competeix amb el fartet. L'Ajuntament preveu buidar el pantà de Can Borrell per deixar que el fang s'assequi i així eliminar aquestes espècies.
Amb les plantes també es fan campanyes d'eradicació de les espècies invasores amb el suport de veïns i voluntaris. El focus d'atenció està en l'ailant, molt estès per Collserola, ja que en un inici l'acció humana va eliminar molta vegetació autòctona, i això ha afavorit la introducció d'aquesta planta provinent de la Xina. Els ocells ajuden a propagar les llavors d'aquestes plantes, com per exemple les de la troana, un arbre provinent del Japó, plantat a jardins públics i privats, que produeix petites baies disseminades pels ocells.
Els ocells al·lòctons també són abundants al municipi, com el rossinyol del Japó, una au de gàbia introduït al parc per alliberaments que instal·lat la població als fondals del parc; o la cotorra argentina, molt comú a la ciutat, que genera molèsties. Per controlar que les cotorres i els coloms es propaguin per Sant Cugat, des de l'ajuntament es retiren nius, es col·loquen elements dissuasius o, en alguns casos, s'apliquen mètodes d'esterilització.
Al setembre sortirà el nou informe d'EXOCAT que recollirà les novetats de les invasions d'espècies forànies a Catalunya i des de Collserola s'ha creat un nou espai web sobre les invasions biològiques al parc. L'objectiu principal de les entitats i l'àrea de Medi ambient de Sant Cugat és reduir l'impacte de les espècies forànies.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.