Sensualitat i amor de la mà de Roig i Estellés

Pilar Aymerich, Marta Pessarrodona i Àngels Gregori reten homenatge a les dues figures literàries en una trobada a l'Arxiu Nacional de Catalunya


  • Comparteix:

Àngels Gregori, Pilar Aymerich i Marta Pessarrodona conversant sobre Montserrat Roig i Viencent Andrés Estellés a l'Arxiu Nacional de Catalunya / Foto: Cugat Mèdia

Àngels Gregori, Pilar Aymerich i Marta Pessarrodona conversant sobre Montserrat Roig i Viencent Andrés Estellés a l'Arxiu Nacional de Catalunya / Foto: Cugat Mèdia

L'admiració va ser un dels grans pilars de l'amistat entre l'escriptora Montserrat Roig i el poeta Vicent Andrés Estellés. Dècades després encara perduren els resultats d'aquesta relació amb els poemes que ell li va dedicar i amb una de les mítiques entrevista que Roig li va fer. Aquesta conversa s'ha projectat aquest dilluns en un acte a l'Arxiu Nacional de Catalunya que forma part del Festival Nacional de Poesia. En una conversa entre la poetessa Marta Pessarrodona, la fotògrafa Pilar Aymerich i la comissària de l'Any Estellés, Àngels Gregori, s'ha realçat l'amistat que va unir dues de les grans figures de la literatura catalana, així com la capacitat d'ambdós per seduir. Una amistat que va culminar el 1991 amb la mort de Roig als 45 anys per un càncer. Dos anys després, Estellés també traspassava deixant rere seu un llegat de poesia que avui encara perdura.

Si alguna cosa uneix les tres ponents amb les dues grans figures de la literatura és el llegat que han deixat a la societat catalana. Des de diferents vessants i perspectives i d'una manera o altra la literatura, la fotografia i, sobretot, la cultura s'han nodrit del resultat de les seves obres.

Pilar Aymerich

Per cartells, portades de discos, en format de retrat, de reportatge social o, fins i tot, de teatre, la càmera i la fotografia sempre han acompanyat Pilar Aymerich. L'admiració que sentien cap a Maria Aurèlia Capmany, qui va ser, per elles "la primera dona lliure", la va unir amb Montserrat Roig des d'una edat molt jove. Des d'aleshores, va formar amb ella un "tàndem" inseparable que les va dur a col·laborar en innombrables projectes. Descrivint-la com una seductora, Aymerich assegura que "va donar veu a una serie d'intel·lectuals catalans que no tenien cabuda en els intel·lectuals d'aquella època".

Acompanyada sempre en l'amor per Estellés, a qui recorda com un home de gran sensibilitat, admetia que si un home no era prou sensible per escoltar un poema d'ell, aleshores és que no era l'indicat.

Marta Pessarrodona

La Creu de Sant Jordi, el premi d'honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Or de la Generalitat són només alguns dels guardons amb els quals compta Marta Pessarrodona. La poetessa, narradora i crítica literària catalana nascuda a Terrassa i resident a Sant Cugat va ser una gran amiga de Roig, de qui admira el seu "gran talent per fer entrevistes". Un gènere que, segons diu, no està fet per a ella. Amb la mirada en el passat, reivindica la capacitat d'admiració que tenia aquesta generació i que afirma que s'ha perdut avui en dia.

Àngels Gregori

Poetessa de professió, Àngels Gregori ha revolucionat el món de la literatura des de ben jove. Tant és així que amb 18 anys era guardonada amb el premi Amadeu Oller per a joves inèdits. Provinent del País Valencià, sent un estret lligam amb Estellés, originari de les mateixes terres, de qui en reivindica l'obra més enllà del llegat que va deixar sobre la postguerra. En aquest sentit, veu amb tristesa el context polític en el qual es troba immers el territori i lamenta que PP i Vox optessin per censurar a Estellés.

En el marc de la 24è edició del Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat, s'ha volgut retre homenatge a Estellés amb un seguit d'actes que van començar el passat 8 d'octubre i que culminaran aquest dimarts.

Consulta aquí tots els actes del 24è Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat




Pilar Aymerich

Com a entrevistadora era una meravella. Una meravella. Perquè a més, primer que es coneixia molt els personatges perquè se'ls estudiava, però després l'ambient que creava, era un ambient tan íntim, tant cordial, que aleshores l'entrevistat se sentia còmode. La Montserrat va donar veu a tot un seguit d'intel·lectuals que no tenien veu en aquell moment.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.