Els activistes participants
Zaina Erhaim. Periodista i coordinadora de l’Institute of War and Peace Reporting (IWRP) i cofundadora del Local Coordination Committee a Síria. Ha rebut reconeixements destacats com el de Periodistes sense Fronteres.
Essam Daod. Metge psiquiatre palestí i fundador de l’organització Humanity Crew, que coordina esforços i ofereix ajuda professional d’urgència a les persones refugiades que arriben a les illes gregues.
Rebiya Kadeer. Presidenta del Congrés Mundial Uigur i activista en la defensa dels drets de la minoria musulmana uigur, sotmesa a l'opressió sistemàtica pel govern xinès. Va ser presa de consciència a la Xina i posteriorment nominada per al Premi Nobel de la Pau. Viu exiliada als Estats Units.
Lin Muyizere. Activista ruandès i espòs de Victoire Ingabire, presidenta de les Forces Democràtiques Unides (FDU) coalició dels partits de l’oposició formats per membres de la diàspora ruandesa. Ingabire va tornar a Ruanda el 2010 i està empresonada des de llavors per pronunciar un discurs contrari a la ideologia del partit governant.
Valdenia Paulino Advocada i activista contra la pobresa i la violència als barris més marginals de Brasil. Va ajudar a crear el Centre de Drets Humans de Sapopemba, barri perifèric de São Paulo que concentra més de 30 faveles.
Jeison Castaño 'Jeihhco'. Activista per la pau, la convivència i la no-violència a les comunes de Medellín. Impulsa a través del hip-hop la recuperació de la memòria, la dignificació i el treball amb joves per oferir-los alternatives que evitin la violència armada.
Sandra Zambrano. Advocada de drets humans de l'Asociación para una Vida Mejor de Personas Infectadas y Afectadas por el VIH-SIDA en Honduras (APUVIMEH). APUVIMEH, treballa amb la comunitat de LGTBI així com amb afectats pel VIH/SIDA a Hondures.
Victor Ochen. Fundador de l'African Youth Initiative Network (AYINET). Candidat al premi Nobel de la Pau, Ochen va viure cinc anys en un camp de refugiats i una infància marcada pel conflicte a Uganda.
Esperanza Huayama. Presidenta de l'Associació de Dones de la Província de Huancabamba, des d’on denuncia l’esterilització forçada de 300.00 dones indígenes al Perú durant el govern d’Alberto Fujimori. Esperanza és víctima de l’esterilització forçada.
La declaració institucional signada per Sant Cugat compromet al municipi a exigir gestions per alliberar Victoire Ingabire, Omid Kokabee i Abdulhadi Al-Khawaja, defensors a Ruanda, Iran i Bahrain, i actualment empresonats. Els tres van ser convidats al projecte de Ciutats Defensores del Drets Humans.
Ciutats Defensores de Drets Humans està organitzat per l’Ajuntament de Sant Boi, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i l’Institut de Drets Humans de Catalunya. També hi participen l’Institut Internacional Català per la Pau, Casa Amèrica de Catalunya, la Diputació, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, el Fòrum de Síndics i Defensors Locals, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.