Mentre els petits comerços, els comerços altrament dits 'de tota la vida', donen personalitat a les nostres ciutats, les grans marques i les franquícies són totes iguals arreu del món; són establiments que creen un món uniforme, de pensament únic i sense cap particularitat. Quan anem pel món no volem veure els mateixos noms, rètols i mobiliari que tenim a la nostra ciutat, volem veure els establiments propis de cada lloc, amb el seu encant i la seva història. I ens agrada que els noms tinguin regust local i que ens parlin d'aquella terra i de la seva llengua. Els macrocentres xuclen la gent, l'encerclen en un entorn que l'obliga a consumir i redueixen el petit comerç de les ciutats a un paper merament testimonial. Les petites botigues de barri s'estan convertint en establiments de recurs per comprar-hi només allò que no ens ha vingut al cap el dia del centre comercial. El problema és que aquesta situació no hi ha petit comerç que la pugui resistir. En desaparèixer els clients, també ho fan les botigues i els carrers es tornen gèlids. Jo, entre la vida en un centre comercial i la vida als carrers, em quedo amb la segona. Decididament no al macrocomplex de Cerdanyola. No som nord-americans. Som catalans.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.