Les desigualtats socials no paren de créixer en la mateixa mesura que també ho fa la corrupció i la gent s'adona que els rics són cada cop més rics, que els pobres són cada cop més pobres i que l'anomenada classe mitjana pateix una sagnia insostenible. I si a això hi afegim els delictes que prescriuen per raons opaques, els indults descarats als amics del poder, la impunitat de què gaudeixen alguns corruptes, la manera com s'eternitzen les causes contra ells, els tractes de favor que reben en funció d'allò que representen -creu algú que la infanta Cristina pot anar a la presó?-, és obvi que el panorama resulta més aviat inquietant.
En aquest sentit, el Seminari s'ha preguntat si tot plegat es tracta d'una crisi econòmica o d'una crisi de valors, de diners o de persones. Jo crec que és una crisi de valors. Una crisi de valors que resulta indestriable de l'evolució tecnològica i que ens aboca a un món més individualista i a un refredament de les relacions humanes. Tanmateix, els catalans estem a punt de constituir-nos en un Estat independent i vivim un moment idoni per a il·lusionar-nos i per a implicar-nos en la construcció d'un Estat més just, més equilibrat i més transparent que el que encara ens domina. Depèn de nosaltres, només de nosaltres.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.