Inicia sessió 
Registra't
Tots sabem que els governs dels estats difícilment es mostren diligents sense pressió social. És la pressió social, amb els mitjans de comunicació al capdavant, els qui, perseverant en el tema, interpel·len els dirigents i els obliguen a actuar amb celeritat. El silenci sobre el segrest de Ricardo Garcia i Javier Espinosa ha superat el de Marc Marginedas, l'enviat especial d'El Periódico, que el 4 de setembre passat es va convertir en hostatge d'un grup armat sirià. Dic que ha superat, perquè mentre vam trigar dinou dies a assabentar-nos del cas de Marginedas, en el de Garcia i Espinosa n'hem trigat vuitanta-cinc. Dotze setmanes!
Sigui com vulgui, podem imaginar-nos quin deu ser l'estat de tensió de les famílies. Sobretot tenint en compte que, com informava Cugat.cat dies enrere, són una trentena els periodistes que hi ha segrestats en aquests moments a Síria per diferents grups armats. Mereixen molt de respecte els periodistes que fan la seva feina en zones tan altament perilloses. I no sols perquè gràcies a ells el món s'assabenta de la cruesa d'aquella realitat, sinó també perquè es tracta d'homes i dones que han d'estimar molt la seva professió per caminar dia rere dia, any rere any, pel tall de la navalla sense cap més recompensa que la publicació del seu testimoniatge.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.