Per altra banda, la xifra d'assistents procedents de Sant Cugat, ciutat de 86.000 habitants, frega el ridícul: trenta persones. Només trenta. Just el nombre de passatgers d'un minibús. En aquest punt, a més, és bo recordar que l'aportació de Sant Cugat a la Via Catalana va ser de trenta-tres autocars. Autocars dels de debò, per descomptat. I la comparació global també parla per si sola: 18.000 persones el dotze d'octubre; dos milions l'Onze de Setembre.
Tanmateix, la part més hilarant de tot plegat són els 'arguments' d'Ariadna Hernández, la portaveu de la plataforma santcugatenca, per justificar el seu fracàs. Segons ella, ha estat culpa de la mandra. 'Fa mandra llevar-se d'hora', ha dit. I tant! Moltíssima mandra. Tothom sap que de Sant Cugat a Barcelona hi ha, pel cap baix, uns 800 quilòmetres i que per ser a les dotze del migdia a la plaça de Catalunya cal llevar-se com a mínim a les quatre de la matinada. És clar que, ben mirat, també podria haver estat culpa dels despertadors. Vull dir que els despertadors no haguessin sonat. És el problema que tenen els rellotges aturats el 1939, que no sonen.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.