Si no ens afanyem, no quedarà país per independitzar

  • Comparteix:

victor.alexandre

Victor Alexandre


Publicat: el 21/jun/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Les reflexions de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, sobre Catalunya i els seus drets nacionals sempre són enriquidores i interessants, i en el seu pas per Sant Cugat, convidada per l'entitat Amics de Pedra i Sang, ho van tornar a ser. Sota el títol 'La cultura catalana al món', Muriel Casals va parlar de moltes d'aquelles coses que en aquest moment són al carrer i formen part del debat quotidià. És a dir, la llengua, la projecció exterior de Catalunya, la seva constitució com a Estat independent o els atacs procedents d'Espanya en tots els àmbits, ja sigui el polític, el lingüístic, l'econòmic o el cultural.

ESCOLTA-HO

Comparteixo plenament la seva opinió favorable a recórrer a una entitat internacional que arbitri el procés que ha de fer de Catalunya i d'Espanya dos estats diferents. No es tracta pas d'un recurs vital, però és obvi que la mediació d'una figura externa acreditada i neutral pot ser molt positiva. Sobretot tenint en compte el dèficit democràtic espanyol, que ha convertit la Constitució en el braç polític del seu totalitarisme ideològic i idiosincràtic. Si el Quebec o Escòcia no han necessitat cap àrbitre internacional en els seus afers ha estat perquè tant el Canadà com Anglaterra són països democràtics que, ni en somnis, qüestionarien mai el dret de decidir de les nacions quebequesa o escocesa.

Discrepo una mica de Casals, en canvi, quan opina que hem de ser pacients i no tenir pressa. No sóc partidari de la precipitació a ulls clucs, això no, però tampoc no ho sóc de dilatar el temps indefinidament. Em sembla que tres segles de paciència han estat més que suficients, i si una cosa té algú amenaçat de desaparició és pressa. En aquests moments, Catalunya no té diners ni temps per sobreviure en un Estat que utilitza totes les seves eines per destruir-la. Per això cada dia que passa els catalans som més pobres i estem més enfonsats. I per això hem d'anar ràpids, no sigui que quan finalment vingui l'àrbitre internacional trobi que no hi ha res a arbitrar per defunció d'una de les parts.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat

  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Los equipamientos sociosanitarios que no llegan

Estrella Salanova

Ernest Lluch, una vida per la pau i la justícia social

Elena Vila

25N: fins que la por i la vergonya canviïn de bàndol

Esther Madrona

L'IBI puja o no puja?

Carles Brugarolas

Flanejar per a viure

Ramon Costafreda

Allò que el cavall ens va ensenyar

Dimitri Defranc

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Publicitat

© 2024 | Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Cugat.cat