La inutilitat dels consolats espanyols

Temes relacionats

I. Alonso: 'El consolat a Boston no ens ha ajudat després de les explosions' (16/abr/13)


  • Comparteix:

victor.alexandre

Victor Alexandre


Publicat: el 3/mai/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquests dies, gràcies al testimoni del jove Isaías Alonso, un santcugatenc que va participar en la fatídica marató de Boston d'enguany, ens hem assabentat de la desídia a què va arribar el consolat espanyol d'aquella ciutat nord-americana quan, malgrat l'atemptat terrorista que es va produir, amb tres morts i cent setanta ferits, no va tenir escrúpols a tancar les seves portes negant-se a atendre les moltes persones amb passaport espanyol que s'hi adreçaven. La resposta del cònsol va ser aquesta: 'És l'hora de plegar'. I ho va fer. Com qui tanca un quiosc o una bugaderia, el senyor Pablo Sánchez-Teran i la resta de funcionaris van tancar la porta del consolat i se'n van anar cap a casa.

ESCOLTA-HO

El desvergonyiment d'aquesta gent arriba a l'extrem d'haver dit que si algú volia saber el nom de les víctimes el que havia de fer era telefonar a tots els hospitals i preguntar-ho. Talment com si els participants estrangers en la marató i els seus acompanyants sabessin quants hospitals hi ha a Boston i com es diuen. Ves per on, és aquesta, justament, la tasca de tot consolat: fer de pont administratiu entre el país receptor i el país d'origen dels nouvinguts. Era, per tant, el cònsol espanyol qui havia de saber el nombre d'hospitals que hi ha a Boston, era ell qui havia de fer les trucades i era ell qui havia de tenir la llista amb la nacionalitat de les víctimes. Recordem que Sánchez-Teran és el mateix individu que, ara fa nou anys, quan era cònsol a l'Argentina, va replicar les crítiques contra Espanya per la festa de la Hispanidad dient que els pobles colonitzats 'estarien molt pitjor amb les civilitzacions inca, asteca, maputxe, sioux o apatxe'.

Doncs bé, aquestes són les institucions espanyoles que els catalans mantenim amb els diners que ens són espoliats dia rere dia a un ritme de 698 euros per segon. Per cert, com és que l'atemptat de Boston ha estat notícia preferent dies i dies i, en canvi, no se n'ha dit res, de l'atemptat en una marxa popular a Somàlia? Com és que tres morts nord-americans són més importants que trenta morts somalis?

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat

  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Los equipamientos sociosanitarios que no llegan

Estrella Salanova

Ernest Lluch, una vida per la pau i la justícia social

Elena Vila

25N: fins que la por i la vergonya canviïn de bàndol

Esther Madrona

L'IBI puja o no puja?

Carles Brugarolas

Flanejar per a viure

Ramon Costafreda

Allò que el cavall ens va ensenyar

Dimitri Defranc

COMENTARIS

Es realment penós; com podem sentirnos amparats cuan estem al extranger?. Afortunadament, suposso que no tots el consuls son com aquest senyor( lo de senyor, es un dir).

Pere Ramells. Enviat el 3/mai/13

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Publicitat

© 2024 | Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Cugat.cat