Instruccions per reconèixer qui diu fanfarronades


Temes relacionats

Presupuestos 2013 y Cugat.cat (27/nov/12)


  • Comparteix:

pepe.garcia

Pepe Garcia


Publicat: el 28/nov/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

A l'estat de dret en què vivim continua havent-hi personatges sortits de les urnes, en aquest cas de la nostra ciutat, que de tant en tant deixen anar píndoles des del més profund desconeixement de causa i diuen del mitjà de comunicació local Cugat.cat que és un sobrepès per a la ciutat. Textualment, amb aqueste paraules, 'el PP sostiene que no tiene sentido que un Ayuntamiento como el de Sant Cugat, o cualquier otro, sea titular de un medio de comunicación de estas características'. I és que segurament és cert que des de fa un temps fins a dia d'avui els vicis, quan es posen de moda, els volen fer passar per virtuts.

Fa temps vaig llegir un llibre d'un tal A. Massarenti que explicava la història d'un professor que donava classes de Filosofia a Oxford per a estudiants d'altres facultats. 'Alguns de vosaltres -deia al principi- sereu advocats, metges, enginyers, soldats, administradors públics o terratinents. El que us vaig a dir en aquestes classes us serà d'escassa utilitat en el vostres camps. Només us prometo que, si continueu en aquest curs fins al final, ja sempre sereu capaços de saber si algú diu fanfarronades'.

Anomeneu-ho, fins i tot, 'gilipolleces' com un important filòsof nord-americà, Harry G. Frankfurt, que va titular un dels seus assaigs, un èxit de vendes als Estats Units, 'On Bullshit'. Explica d'on neix l'exigència de formular, amb 'una anàlisi filosòfica provisional i preliminar les premisses per a una teoria de la 'gilipollez''.

Moltes de les coses que ocorrerien al voltant de nosaltres indiquen que era obligat fer-ho. Estem envoltats d'idioteses de tot tipus. Frases descuidades, ximpleries frívoles i expressions que revelen una pobresa de pensament desesperant i que es pronuncien impunement al nostre voltant. I no només ho fan personatges coneguts... Però ningú no es pren la molèstia d'indagar en la naturalesa del fenomen.

Per suposat, adverteix el tal Frankfurt, que 'tota proposta respecte a les condicions necessàries i suficient per a la constitució de les 'gilipolleces', estan destinades a ser en certa mesura arbitràries'. Fins i tot podem dir que aquesta mateixa proposta podria revelar-se una 'gilipollez'.

No és el cas de Frankfurt: la seva anàlisi conceptual i lingüística indaga subtilment, a més de l'objecte 'gilipollez', en els motius que porten a dir-les. Així descobrim que aquestes s'assemblen a les mentires només superficialment i que es diferencien d'ells, almenys, en un aspecte essencial. Qui menteix, com ens va ensenyar Sant Agustí, té en comú amb qui diu la veritat el fet de referir-se a una espècie de creences, sobre si mateix o sobre el món, que consideren verdaderes. En canvi, qui diu 'sandeces' demostra un desinterès total per la veritat. Tot està sotmès a altres objectius. El seu progressiu allunyament dels fets comença amb la interiorització de la següent màxima:

'Mai no diguis mentides quan pots arregla-te-les a base de 'gilipolleces''.

PEPE GARCIA és membre de CCOO



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.