Inicia sessió 
Registra't
Però, és clar, perquè un home pugui deixar la família en un segon pla, si és que la té, cal que hi hagi una dona que faci just al contrari. I quan això s'esdevé d'una manera sistemàtica i generalitzada vol dir que es tracta d'un rol social, no pas d'una opció personal. Que al 63% dels homes no els amoïni cap tema relacionat amb la salut, mentre que només un 7% de dones pensi així, ja ho diu tot. Finalment, un aspecte de l'estudi que a mi m'ha semblat inquietant és que els homes no exterioritzen les seves emocions i sentiments 'llevat que es tracti de política i esport' i les reserven a l'àmbit privat o domèstic. És a dir, que en ple segle XXI encara estem convençuts que l'expressió dels sentiments és un signe de feblesa, una cosa pròpia de dones. Se n'adona, el lector? Homes i força, dones i feblesa. Encara estem així.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.