Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
De tota manera, més enllà d'aquesta divertida i paradoxal escletxa legal, la diada de l'Onze de Setembre és també una bona data per recordar que Catalunya no és cap cas únic en la història. Al llarg del temps n'hi ha hagut molts d'altres. En el segle XX, concretament, hi va haver diverses nacions que van assolir la independència i que ara, amb un Estat propi, són respectades i tenen veu i vot a les Nacions Unides. Noruega, per exemple, ho va fer el 1905, Islàndia el 1918, Malta el 1964, Montenegro el 2003 i Kosovo el 2008. I totes aquestes nacions no van pas esdevenir sobiranes per gentilesa dels estats que s'atorgaven el dret de decidir per elles, sinó per la fermesa de les seves conviccions i per la voluntat de conduir amb les pròpies mans les regnes del seu destí. Això sol ja ens hauria de fer pensar que l'emancipació nacional, sense tutories ni protectorats, és un dret irrenunciable dels pobles majors d'edat. I és amb aquests pobles que ens hem d'emmirallar.
Ara falten només quatre anys per a commemorar els tres segles de la nostra subordinació a Espanya. Seria imperdonable que arribés la data sense que haguéssim pres consciència que una nació no té només el dret de ser independent. Una nació, si realment és adulta, té l'obligació moral de ser independent.
VICTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.