Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
L'escena final de La conversa, una de les millors pel·lícules de Francis Ford Coppola, mostra la desesperació d'un home, detectiu professional, que després de regirar casa seva de dalt a baix a la recerca d'un micròfon ocult, es declara impotent per trobar-lo. Només hi ha un lloc on no ha mirat, ni mirarà mai, perquè és incapaç de mirar-se a ell mateix: les ulleres que porta sempre posades. Una metàfora perfecte per fer-nos comprendre que, independentment de la distància a què arribem, el viatge sempre és interior.
Per això la impotència intel·lectual és tan dolorosa, molt més que la provocada per una disfunció erèctil, perquè mostra la migradesa de pensament i la incapacitat per fer de la pròpia vida alguna cosa més que un simple estirabot. De fet, és la pitjor de les impotències perquè, a diferència de la física, ha de ser suportada per totes aquelles persones que envolten l'impotent, mestre en l'art genital de parlar sense dir res. Detectar-lo, això no obstant, és fàcil: així com en futbol la falta a un adversari evidencia la manca de recursos del qui la comet, també en el món del pensament el carestiós es veu obligat a recórrer a l'estirabot i a la desqualificació quan s'adona de la seva impotència. No cal fer cas dels seus brams, però. Ja se sap que per a l'ase, encara que sigui català, la lira sempre sona en va.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista.
(Columna publicada el 08-01-2010)
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.