L'atzucac de la Unió


  • Comparteix:

victor.alexandre

Victor Alexandre


Publicat: el 13/nov/09
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ja fa unes quantes setmanes que el Teatre de la Unió és notícia per raons alienes a les activitats artístiques que s'hi fan, i això no és bo. No és bo, perquè s'hi fan espectacles força interessants que queden apagats pel ressò mediàtic dels conflictes interns que pateix l'entitat i per les picabaralles de la seva gestió administrativa, fins al punt que no sembla haver-hi manera d'explicar amb detall les raons per les quals s'ha arribat a una situació econòmica tan greu.

ESCOLTA-HO

Hi ha un creuament de crítiques personals entre la direcció actual i l'anterior i acusacions de tota mena que parlen de “frau documental”. Jo, personalment, no vull aprofundir en aquesta qüestió perquè en desconec l'entrellat, però crec que algú hauria de retre comptes de la manera com s'han esvaït els diners destinats a pagar el crèdit que la Unió va rebre per celebrar els actes del seu centenari. És més, si no hi havia diners, per què no s'optava per l'austeritat en lloc de fer-hi celebracions inevitablement costoses? No s'entén gaire, francament. Es comprèn que hi hagi ganes de celebrar un centenari, això sí, però, a banda de ganes, cal que hi hagi també diners per pagar-lo, oi?
Per altra banda, resulta igualment preocupant que els gestors actuals diguin que “si no ens en sortim, anirem a picar la porta de l'Ajuntament per tal que se'n faci càrrec”. Home, això no s'hi val. No és just que l'Ajuntament hagi de ser el calaix al qual tothom recorre quan van mal dades. És cert que la Unió pateix un profund deteriorament que demana una reforma a fons i que miracles no se'n poden fer. De fet, és un peix que es mossega la cua perquè unes infraestructures millors permetrien uns ingressos més elevats però les infraestructures no es poden millorar perquè no hi ha ingressos. D'això se'n diu tenir mala peça al teler o trobar-se en un atzucac. Per sort, sembla que ha d'arribar una subvenció de la Diputació de Barcelona que permetrà reformar la sala Anselm Clavé. Cosa que és d'agrair. Tanmateix no servirà de res si, un cop feta la reforma, el Teatre de la Unió no es preocupa de fer contactes per Catalunya i d'entrar en un circuit d'espectacles que, a banda dels de caràcter local, li permetin mantenir una temporada estable i seductora. Tant de bo que se'n surtin. Però hauran de tenir present que “sortir-se'n” no és un dret, és el fruit d'un esforç.
Víctor Alexandre
Escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat




  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.