L'exercici despòtic del poder


  • Comparteix:

victor.alexandre

Victor Alexandre


Publicat: el 22/des/08
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Justícia i poder són coses diferents. Justícia és castigar una persona que ha comès un delicte, poder és la facultat de perdonar-la malgrat tenir capacitat per castigar-la.

ESCOLTA-HO

Un poder segur d'ell mateix no és refractari a perdonar, un poder insegur, en canvi, es caracteritza per la seva intolerància. Espanya, per exemple, és un poder insegur. Per això castiga tant com pot tots aquells que gosen qüestionar la seva autoritat i la seva simbologia. Ho hem vist recentment en dos casos que han tingut un gran ressò mediàtic: el dels vallesans Jaume Roura i Enric Stern, condemnats a pagar 2.730 euros cadascun per un delicte d'“injúries a la corona” en haver cremat fotos amb la imatge del rei d'Espanya a Girona, i el de Francesc Argemí “Franki”, el jove condemnat a dos anys i set mesos de presó acusat d'haver despenjat una bandera espanyola a l'Ajuntament de Terrassa.
Sense entrar a analitzar les causes polítiques que han provocat aquestes accions, hi ha dos elements que destaquen: l'escandalós anacronisme de les sentències i la galdosa feblesa del poder hegemònic espanyol. Sembla inconcebible que una societat que es vanta de respectar la llibertat d'expressió tingui tipificat com a delictes en ple segle XXI la crema de la fotografia d'un monarca i l'acció de despenjar determinada bandera d'un balcó. D'una banda, perquè allò que era normal a l'edat mitjana -que els pobles estiguessin obligats a mantenir la corona i privats del dret de criticar-la- no té cap sentit avui dia en un règim democràtic; i de l'altra, perquè una tela és només això, una tela, i són els ulls que la miren, no pas els seus colors, els que la sobredimensionen. En altres paraules, només els règims totalitaris exigeixen la veneració d'un déu, es digui dictador, Estat, corona o bandera. En el cas espanyol, per tant, estaríem parlant d'una democràcia amb elements totalitaris que sota l'empara d'unes formes parlamentàries tindria unes lleis destinades a controlar el pensament dels ciutadans i a criminalitzar la dissidència.
No és estrany, consegüentment, que qui crema una foto del rei o despenja una bandera espanyola sigui considerat un sacríleg i condemnat a les penes d'un infern judicial. Res a veure amb la impunitat amb què actuen els qui cremen símbols catalans. El 17 de juny de 2007, per exemple, a la vista de tothom -càmeres de televisió incloses- es van cremar vuit banderes catalanes que penjaven dels fanals a la plaça Prim de Reus i els seus autors no han estat mai encausats. Aquesta impunitat és també una manera subtil de transmetre a la societat un missatge clar: hi ha símbols sagrats i símbols casolans. La corona i la bandera espanyoles pertanyen als primers, la bandera catalana pertany als segons. Si reflexionéssim una mica sobre això ens adonaríem de la vacuïtat argumental sobre la qual descansa la impossible nació espanyola. Té poder, però el seu poder no pot ser just perquè si ho és Espanya desapareix.

VÍCTOR ALEXANDRE
Escriptor i periodista

www.victoralexandre.cat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.