En el seu llibre 'Arte se escribe con M de mujer' (Sd Edicions, 2009), Erika Bornay ens parla del nu femení i de quina manera ha aparegut sempre representat com una fantasia masculina. Ella diu: "El cos de la dona, sobretot en un espai visual que no tan sols l'empresona, sinó que també l'exhibeix, està lluny de tota significació innocent, i llurs connotacions eròtiques són inqüestionables. La sexualització de la mirada de l'home que ho contempla sorgeix com un acte espontani tan bon punt la imatge observada activa una funció sincrònica ull-cervell, a partir de la qual l'espectador adquireix d'immediat categoria de 'voyeur' en veure en la dona representada un objecte eròtic". I a 'Las hijas de Lilith' (Cátedra, 2001), Bornay recull els discursos basats en teories darwinianes segons els quals "L'home posseeix la força, el coratge, l'energia i la creativitat, contra la dona que és passiva, domèstica -i domesticable-, més emotiva, menys intel·ligent i, per descomptat, més infantil".
En la novel·la 'Amélie Chabrier o la embriaguez de una impostura' (Sd edicions, 2014), la veu narrativa fa aquesta reflexió: "Què haurà impulsat Amélie Chabrier i altres dones que es diuen pintores, a abandonar el seu paper més bonic, el d'àngels de la llar, i lliurar-se al sempre perillós viarany de la bohèmia artística, en què, a més, mai no podran triomfar, ja que no estan capacitades per a l'art?". Un pintor del qual Bornay en parla molt positivament és Ramon Casas. A 'Aproximación a Ramon Casas a través de la figura femenina' (Ausa, 1992), diu: "A Casas no li interessen les maternitats ni la imatge de reposades i opulentes esposes. Les seves dones, a més d'interessar-se per la lectura i l'escriptura, fan esport".
Un altre llibre tan interessant com els que he esmentat és 'La cabellera femenina' (Cátedra, 1994). En les seves pàgines, Bornay ens parla del paper que han jugat i que continuen jugant els cabells femenins com a elements sexuals i ens recorda que al segle XII, a França, només les dones virtuoses tenien el dret de dur els cabells tapats, raó per la qual, "quan una d'elles es creuava amb una prostituta que duia vel, les lleis li permetien prendre-li, fins i tot arrencar-li per evitar que la comunitat confongués aquella meuca amb una dona honorable".
Erika Bornay té més llibres, però no pretenc citar-los tots, per bé que són tant o més interessants. Si avui en parlo és per atansar-vos el seu món literari i l'exquisida tasca de recerca que hi ha al darrere des d'un angle de visió sempre ginocèntric. Només tinc una espina, que és no haver pogut llegir "Monólogos perversos ante el espejo". L'he cercat per comprar-lo, però està descatalogat. És un recull de catorze narracions sobre el monòleg silenciós d'una dona arreglant-se davant del mirall. M'encantaria tenir aquest llibre. La resta, com dic, una delícia.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.