Inicia sessió 
Registra't
Víctor Alexandre i Carme Elias (al centre), al final de la representació de l'obra dilluns passat / Foto: Laura Collado (cedida)
El Teatre Akadèmia té una estructura que afavoreix enormement la comunicació no verbal entre els actors i el públic, i Guido Torlonia va fer un subtil i elegantíssim treball de direcció acompanyant el text amb algunes imatges que ajudaven a contextualitzar el moment o les situacions. Quant a les actrius, he de dir que van estar extraordinàries: Aida Llop va construir una infermera plena de tendresa que amaga una tòxica vivència personal; Isabelle Bres ens va oferir una doctora que en un moment determinat, oblidant allò que representa, no pot evitar revelar-nos la seva circumstància; i Marta Margarit va ser Yasmin, la filla de Rita, l'única persona que veritablement l'ha estimada. Gràcies al talent de les actrius, tres dones profundament emotives, tres dones profundament humanes.
Només puc dir, per tant, que vam viure una representació màgica, una representació que cap de les persones que érem allà, amb la mirada posada en la Carme, oblidarem mai. Ella potser sí; nosaltres, no. L'endemà, la Carme i jo vam enraonar molta estona per telèfon. Estava molt contenta per la vetllada viscuda i se sentia amb energia per repetir-la en altres llocs. Amb tot, en un moment de la conversa em va dir: "Ajuda'm a recordar, Víctor, perquè se m'estan començant a esborrar les imatges d'ahir".
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.