Última milla: el repte del transport de mercaderies sostenible


  • Comparteix:

margarita.vila.gomez

Margarita Vila Gómez

Ambientòloga i militant del PSC


Publicat: el 6/des/23
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

La planificació efectiva del transport és bàsica per poder reduir la contaminació atmosfèrica a les ciutats i transformar-les en més saludables, eficients i sostenibles. Requereix però d'una perspectiva a llarg termini de les necessitats financeres d'infraestructures i vehicles i d'incentius per promoure un transport públic de qualitat més eficient energèticament.

En aquest article ens centrarem en el transport de mercaderies, però és imprescindible considerar també el transport de passatgers per comprendre tots els mètodes de transport, ja que cal estimar tots els aspectes de seguretat, accés a béns i serveis i la contaminació atmosfèrica i acústica tan relacionats amb el consum energètic i l'ordenament del territori.

La mobilitat o transport de mercaderies d'últim quilòmetre o última milla (traducció literal de l'anglès) es refereix al procés d'entrega d'una comanda cap al client final, és a dir, el pas des que surt la comanda des del punt de distribució fins que arriba al consumidor. Els reptes a considerar es trobarien en l'augment de l'eficiència (incloent temps d'entrega i volum d'operatives), millora d'infraestructures, minimització de costos i disminució d’impactes ambientals. Entre les solucions adoptades davant el repte de l’últim quilòmetre es troben: el foment de les bicicletes de repartiment, les bicicletes i vehicles compartits, el transport col·lectiu o sistemes innovadors com la micromobilitat o les ciutats de 15 minuts. La micromobilitat fa referència al transport de curta distància, on els vehicles de mobilitat personal (bicicletes, patinets, etc.) són els protagonistes. En segon lloc hi ha una última tendència urbanística: "la ciutat dels 15 minuts", que va ser desenvolupada amb la idea que les necessitats diàries dels ciutadans havien d'estar a l'abast de 15 minuts a peu o bicicleta des de casa seva, mitjançant edificis/infraestructures multipropòsit (facilitant la diversitat de transports).

Per assolir aquest nou model urbanístic, també és vital considerar la dimensió logística. Com regular horaris de distribució de mercaderies, diferenciar magatzems logístics i d'operacions, establir condicions per la distribució per regular el trànsit de vehicles i els impactes associats, regular i incentivar la implantació de punts de recollida dins les trames urbanes, condicionar la distribució des del magatzem per promoure l'ús de vehicles sostenibles i facilitar que els ajuntaments puguin estudiar les millors ubicacions dels magatzems d'operacions i els punts de recollida pel comprador i els seus horaris.

Com a conclusió cal dir que un bon planejament urbà és clau per a que el repte que comporta l'últim quilòmetre pugui ser assolit eficientment. En aquest sentit, Sant Cugat del Vallès és una ciutat territorialment difusa, pel que esdevé un desafiament més complex assolir amb èxit l'objectiu de model de ciutat sostenible. A més de portar a terme solucions com les comentades anteriorment, caldrà incorporar al projecte agents de l'àmbit públic i privat i suports tècnics multidisciplinaris per obtenir una visió més holística i poder garantir la mobilitat eficient de persones i mercaderies sense incrementar la despesa energètica.

MARGARITA VILA GÓMEZ és ambientòloga i militant del PSC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.