No són els mòbils


  • Comparteix:

josep.manuel.prats

Josep Manuel Prats

President de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)


Publicat: el 22/nov/23
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

El problema no són els mòbils, som les persones. Som en primer lloc nosaltres els pares i les mares, també els adolescents i els mestres; assetjats per la publicitat, la pressió social i els enganys de les grans tecnològiques i les telcom. El mòbil és una eina esplèndida per treballar, per informar-se, per comunicar-se. Igual que un cotxe per desplaçar-se, viatjar i fins i tot compartir i conviure, o un martell per reblar claus.

Des de fa uns dies ha esclatat un clam de milers de pares i mares -feia xup xup fa mesos- que volen fer comunitat per apoderar-se davant el tsunami social "d'haver de donar" l'smartphone als infants. Cada família hem de reflexionar i respondre aquesta pregunta: De debò, de debò, un infant o adolescent de menys de 16 necessita un smartphone?

Ara ens n'adonem que molts han posat en mans de persones encara en procés de desenvolupament una eina molt potent que, sí o sí, els educa i que són objectivament incapaços de gestionar bé sense un acompanyament, i que no els educa com volem els pares i mares, sinó com volen altres que, segur, no els estimen. I més enllà d'educar-los, els (ens) abdueix, ens aïlla i ens pot perjudicar força.

Els pares i mares som els primers i principals educadors dels nostres fills, i sembla que molts milers se n'han adonat, o si més no han aixecat una veu que pensaven única, sola i rara. I no és gens estrany que els pares reclamem el nostre paper, la nostra potestat parental, i que reivindiquem l'obligació de l'Estat de reconèixer-la i protegir-la. Quan vivim i pensem com aquells personatges rodonets i atrofiats de "Wall-e", necessitem que algú ens sacsegi i ens desperti.

Per una banda reclamem el reconeixement i el respecte a la capacitat i l'apoderament dels pares a decidir sobre l'educació dels nostres fills. D'altra banda es reclama regulació (de tot?). L'Estat -papa Estat- l'administració, no hauria de regular-ho tot. Sí que ha de regular allà on en té la potestat: el sistema educatiu a l'escola, el sistema sanitari, el sistema judicial o la pròpia administració. Bé que hi ha regulació per tancar mòbils als avions, o a certs llocs dels hospitals, bé que es regula l'ús de patinet i bicicletes, bé que hi ha prohibicions o restriccions per a certs consums nocius. Es regula quan hi ha conflicte. I n'hi ha. Però també hi ha recomanacions, protocols, guies per a un munt de coses que fem a diari.

Quan els experts de la salut són meridians sobre l'impacte dels smartphones en la salut i el desenvolupament cerebral i emocional dels infants i adolescents, quan els experts (en primer lloc el professorat) en educació ens donen dades i raons del seu impacte negatiu en els processos d'aprenentatge, quan les famílies constatem l'aïllament dels adolescents (dels menys enganxats fins i tot) i deixen de fer un munt de coses que els enriquirien... No és hora de posar seny?

Primer de tot els pares i mares, exercint la nostra potestat parental i amb el nostre exemple. A força pares ens costarà molt canviar d'hàbits, perquè també n'estem força enganxats, però ens hi juguem molt.

També cal seguir recomanacions fetes ja des de Salut, i esperar les d'Educació per a la comunitat educativa: escoles, mestres, famílies i alumnes.

Al Consell Escolar de Catalunya tenim en marxa un debat sobre el tema, i hem de proposar a la consellera què en pensem els mestres i les famílies, entre d'altres. Haurem de reflexionar sobre què pensem, com ho diem i, sobre tot, què entén la consellera i què farà pel bé de l'educació. De ben segur que sortiran expressions com "responsabilitat de la família", "autonomia de centre", que és absolutament cert i cal aprofundir-hi, amb formació i informació. Però també necessitem que entrin en joc les expressions "potestat parental", "salut dels infants i adolescents", "suport a les famílies", "feina conjunta família-escola", "convivència al centre", "procés d'aprenentatge". Cal desitjar i esperar que aquestes justament idees prenguin el protagonisme que els pertoca per tal de sortir de l'al·lucinació que ens han produït -i ens seguiran produint- els mòbils i posar seny en aquest puzle tan complicat, diabòlic.

JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.