Inicia sessió 
Registra't
És un missatge subliminar, aquest, que es pot entendre redactat per partits nacionalistes espanyols, com ara el Partit Popular o el Partit Socialista, però és una contradicció flagrant en partits independentistes amb un ideari, un programa i unes manifestacions polítiques que neguen, com és lògic, que Catalunya sigui Espanya. Estem parlant de coherència. No estic dient que tot es degui a mala fe. En absolut. Tot es redueix a una simple qüestió d'inèrcia. Vivim en una inèrcia espanyolitzada i espanyolitzadora que ens bloqueja la reflexió i que ens fa caure contínuament en els seus paranys.
És ben lloable, doncs, la iniciativa d'agermanar Sant Cugat amb un poble nord-català. N'hi ha prou de conèixer mínimament la història de Catalunya per saber que la Catalunya Sud no s'explica sense la Catalunya Nord. En aquelles comarques, la llengua catalana viu una situació d'assetjament i d'opressió per part de l'Estat francès i cal reforçar els vincles i establir-hi una relació permanent amb un intercanvi d'idees i d'activitats que ens ajudin a recordar que ells i nosaltres som part d'un mateix cos.
Però arribats aquí, quan finalment es decideixi el municipi amb el qual ens agermanem, què hi dirà el rètol al costat del nom? Hi dirà 'Rosselló'? O hi dirà 'Catalunya Nord'? O hi dirà 'França'? Si hi diu 'França' serà una vergonyosa contradicció. I és que l'error és de base, perquè el nom de l'Estat hauria d'aparèixer en tots els rètols referits a municipis que no siguin catalans. En tots. Els únics rètols que no cal que facin referència al país, només a la comarca, són els referits a municipis del nostre propi país. I aquest país es diu Catalunya.
Potser algú pensi que tot plegat és un embolic. Des d'un prisma hispanocèntric, potser sí. Però des d'un prisma catalanocèntric poques coses hi ha tan elementals com aquesta. Simplement hem de seguir el mateix criteri que els altres països. Per això ens fa tanta falta un marc mental catalanocèntric. No hi haurà alliberament sense aquest marc. És el marc que no vam tenir, per exemple, quan vam batejar Televisió de Catalunya amb el nom de TV3. Insòlit: la televisió nacional d'un país que es defineix a si mateixa com la 3. La tres de què? D'Espanya.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.