Voluntat de servir o anhel de ser alcaldessa?


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre

Escriptor i periodista


Publicat: el 9/jun/23
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Dos dies després de les eleccions, que van suposar la derrota espectacular del tripartit a Sant Cugat, i en especial d'Esquerra Republicana, la senyora Mireia Ingla va anunciar que plegava. S'havia presentat com a candidata a l'alcaldia, després dels darrers quatre anys de mandat, i, en no aconseguir-ho, va anunciar que no pensa continuar com a regidora; ni a l'oposició ni en un pacte amb Junts com a soci minoritari. O alcaldessa o res.

La senyora Ingla justifica la seva retirada amb aquestes paraules: "Cal ser coherent amb els teus actes". És una curiosa justificació, tenint en compte que és precisament en la derrota on es fa més visible la solidesa de les conviccions d'un polític i el seu compromís amb la ciutadania. Vull dir que quan un polític té voluntat de servei, aquesta voluntat es manté inalterable tant si ocupa el número 1 com el número 8, tant si és alcalde com si és regidor. Es pot acceptar que un batlle, després de diversos mandats, plegui en patir una derrota o per raons d'edat, perquè potser ja ha arribat l'hora que tanqui el seu cicle i torni a la vida privada. Però en algú que només ha estat un mandat en el càrrec, sembla més una rebequeria, un mal perdre, que no pas "coherència".

La prova és que la decisió de plegar de la senyora Ingla no ha sorprès ningú per la senzilla raó que tothom la sabia. Ella volia ser alcaldessa com fos, ho va aconseguir el 2019 mitjançant una maniobra que la ciutadania va qualificar de 'pirata', perquè, trencant la coherència independentista, va abraçar el Partit Socialista, un partit d'ideologia nacionalista espanyola i aplicador del 155. Un partit molts simpatitzants del qual alternen el seu vot amb Ciudadanos. Fixem-nos si ha estat gran l'enuig dels santcugatencs amb aquella maniobra que ni tan sols la mort de Ciudadanos ha servit al PSC per treure'n profit. La primera gran acció del govern d'Ingla fou treure Sant Cugat de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i eliminar els Premis Ciutat de Sant Cugat.

La víctima de la maniobra del 2019 va ser l'alcaldessa Carmela Fortuny, de Junts, que, tot i haver guanyat les eleccions amb diferència, no va poder revalidar el càrrec. Tanmateix, la senyora Fortuny no va fer fàstics a ser regidora a l'oposició; ans al contrari, ha ocupat aquest lloc durant tot el mandat amb tota dignitat. Hom favorable a Mireia Ingla pot dir que anar-te'n quan no has pogut revalidar el càrrec, és un honor. O dit d'una altra manera: que anar-te'n, en lloc de quedar-te, t'honora. És una excusa tramposa, és clar, perquè no hi ha res d'honorable en l'arrogància de ser alcalde o res més. Més aviat al contrari. La senyora Ingla, plegant, ha demostrat que tenia més voluntat de servei a si mateixa que a la ciutadania. És a dir, ha demostrat que, més que un projecte col·lectiu, tenia un projecte personal. I aquí sí que és coherent: fracassat el projecte de projecció personal, ser 'tan sols' regidora seria un llast.

Més enllà d'això, és obvi que la senyora Ingla no ha connectat amb Sant Cugat. No ho ha fet ella ni ho han fet els seus càrrecs de confiança, contractats sense tenir ni la més remota idea de Sant Cugat pel fet de no viure-hi. Ser alcalde requereix unes condicions empàtiques que Ingla no té. A un alcalde li ha d'agradar la gent, li ha d'agradar el contacte amb el poble, escoltar les seves mancances, les seves queixes, i admetre les seves crítiques i els seus retrets en comptes de renyar-lo, desqualificar-lo, retirar-li la paraula en els plens o, fins i tot, expulsar-lo de la sala. Una persona empàtica, no arrogant i que no té necessitat d'ostentar un càrrec com a mesura de reafirmació personal, no renya un regidor per adreçar-se-li dient-li "senyora Ingla" en comptes de dir-li "senyora alcaldessa". Algú que arriba a aquests nivells demostra una profunda inseguretat, una inseguretat que, ingènuament, creu compensada per l'ostentació d'un títol. Un títol, per cert, que no va ser guanyat a les urnes, sinó als despatxos.

Malauradament, de la gestió d'aquests quatre anys que ara han acabat, en sentirem a parlar a bastament en un futur immediat. No és casual que hi hagi tants funcionaris de l'Ajuntament que hagin obert les finestres després de les eleccions, atesa l'atmosfera de tensió i d'olla de grills que s'havia creat i amb pagues extra que quedaven ajornades fins a la jubilació. Són els mateixos funcionaris que han expressat el seu malestar en veure que, mentre se'ls deia que el consistori no tenia diners, el govern municipal es gastava 300.000 euros en la redecoració de la sala de plens i en una placa que, ves per on, lloava Mireia Ingla com a promotora de la redecoració. Es posen plaques en un edifici o en un equipament amb motiu de la seva inauguració, però mai amb motiu d'una redecoració. Crec que l'any 2025, l'exgovern de Mireia Ingla donarà interessants titulars de premsa. Mentrestant, acomiadem-la amb tota cortesia.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

COMENTARIS

Ja vaig flipar l'altre dia quan aquest senyor parlava del tripartit dels perdedors... que pot opinar el que vulgui i em sembla molt bé, però desconeix com funciona el sistema representatiu del país i el missatge que hi ha darrera de la pèrdua de les majories absolutes. Sobre si la Ingla ha de quedar-se el mandat o no a l'oposició, podria estar-ne d'acordd, però no es tracta de ser alcaldessa i ja, crec que és un pas al costat si precíssament la resta de regidors es poden posar d'acord o no, beneficiant inclús al guanyador (Que ja es veuria, al final són polítics i no hi ha un pam de net). Per tant, sembla igual de coherent i respectuós que aquesta senyora marxi. Espero que el senyor Alexandre la setmana que ve parli de la tolerància que mostra Junts amb Vox, quasi res, només que si els hi donen suport per aprovar, no sé, l'enjardinament de les rotondes però banalitzen la violència masclista i el racisme... escolta, al final si el nou alcalde és 'empàtic' ho és fins al final i amb tothom.

Marcel Rodríguez A. Enviat el 9/jun/23


OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.