El desig sexual femení


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre

Escriptor i periodista


Publicat: el 24/mar/23
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ara fa uns dies, Cugat Mèdia va entrevistar Verónica Portillo, psicòloga i sexòloga, i Júlia Somoza, activista del col·lectiu feminista Hora Bruixa, per parlar sobre el desig sexual femení en un món fet a mesura dels homes. Potser algú pensi que aquesta temàtica és cosa del passat o que el desconeixement, la repressió o els tabús sobre la qüestió són xacres de l’anomenat Tercer Món, no pas del nostre, que és més guai. El clixé, en aquest sentit, és fàcil si posem el focus en aspectes com l’ablació del clítoris, per exemple, perquè, és clar, nosaltres ens esgarrifem davant d’aital barbaritat. Però hi ha tot un mar d’estigmes, de tòpics i de prejudicis en la nostra societat que actuen com a cotilla i que limiten o coarten l’expressió femenina del desig.

Un prejudici força actiu encara és la creença que les dones estan menys interessades en el sexe que els homes. D'aquesta manera, aquella frase tan antiga, i alhora tan actual, que diu que "els homes ja se sap", és filla d'un prejudici gràcies al qual els 'excessos' quedarien justificats per la pròpia naturalesa masculina. La dona, en canvi, en tenir una naturalesa sexual més passiva, més calmada, menys 'necessitada', per entendre'ns, no gaudiria de justificació i, per tant, si es mostra poc submisa o molt activa o 'massa' directa, és a dir, poc femenina, es inevitablement reprovada i serà 'culpable' de les conseqüències en cas que un home en faci una interpretació errònia.

Verónica Portillo deia a l'entrevista que "no és veritat que les dones tinguin menys desig que els homes". I és ben cert. Però el sol fet d'haver de fer aquesta afirmació tan òbvia ja ens indica fins a quin punt està arrelat el prejudici que ho nega o que ho posa en dubte. La idea que 'les dones ho necessiten menys', per tant, actua com a motor de la desacreditació de tota dona que tingui un comportament sexual desinhibit. Clar i català: fer-s'ho amb moltes dones, en el cas d'un home, puntua força. Fer-s'ho amb molts homes, en el cas d'una dona, desacredita. I el pitjor és que la desacreditació circula i, en circular, condiciona, limita, coarta i reprimeix el comportament femení. Fins hi tot l'expressió verbal del desig femení està molt més condicionada que la masculina.

Al final, com veiem, una cosa alimenta l'altra perquè, davant el risc de ser conceptuada com a 'nimfòmana', la dona opta per ser més lacònica amb relació al seu desig i a allò que li agrada. Però aquest laconisme, ves per on, acaba refermant la creença que les dones no en parlen per la senzilla raó que no en tenen necessitat; i no en tenen necessitat perquè el seu desig sexual seria inferior al de l'home. I au, embolica que fa fort. El cert és que fa una mica de vergonya que gairebé culminat el primer quart del segle XXI encara estiguem tan carregats de punyetes. El problema és que aquestes 'punyetes' són un escull per a les relacions humanes, són prejudicis absurds que ens distancien i que no ens deixen veure que les diferències entre homes i dones són més doctrinals que no pas naturals.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.