Sense jutjat ni hospital públic


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre

Escriptor i periodista


Publicat: el 10/mar/23
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

No fa gaire, l'Institut Català d'Estadística informava que Sant Cugat havia superat la xifra de 95.000 habitants i que arribaria als 100.000 l'any 2025. No tinc gens clar que aquest creixement demogràfic sigui bo per a la ciutat, sobretot veient els projectes del govern municipal d'edificar ruscs que ens agermanin amb aquells que ens saluden quan anem en tren entre Les Fonts i Terrassa. Però aquest és un altre tema, perquè allò que resulta realment vergonyós és que un municipi de més de 95.000 habitants, a més de no tenir hospital públic, continuï mancat de jutjat propi i depengui del de Rubí.

L'any 2007, ara fa setze anys, vaig escriure dos articles sobre la qüestió, un al 'Diari de Sant Cugat' i un altre al 'Singular Digital' (l'actual El Món), explicant que, tot i que el govern municipal d'aleshores havia previst cedir la seu de l'antic Ajuntament, a la plaça Barcelona, per acollir-hi el jutjat, Montserrat Tura, consellera de Justícia en aquell moment, s'hi negava en rodó tot condemnant els santcugatencs a fer les seves gestions al jutjat de Rubí, un jutjat que ja l'any 2007 estava totalment col·lapsat pel fet d'haver d'atendre no només Rubí, sinó també Sant Cugat i Castellbisbal. Eren els dies del Tripartit a la Generalitat, amb José Montilla al capdavant, i se'ns va castigar perquè els vots de la nostra ciutat els havien estat desafectes. No només això, fins i tot es van burlar de nosaltres dient, per boca de la senyora Tura, que no ens posarien un jutjat però que ens millorarien el jutjat de pau. 'Ens millorarien el jutjat de pau'. Déu n'hi do, el cinisme.

En aquells dos textos, jo remarcava que aquesta discriminació no sols infringia la Llei de Demarcació i de Planta Judicial, segons la qual totes les ciutats de més de 25.000 habitants han de tenir com a mínim un jutjat, sinó que era un greuge inadmissible que Sant Cugat, de totes les ciutats de Catalunya amb més de 60.000 habitants, fos l'única sense jutjat propi. De res no va servir tampoc l'informe favorable del Col·legi d'Advocats de Terrassa ni l'acord aprovat per la Generalitat l'any 2002, abans del Tripartit, per dotar Sant Cugat d'una seu judicial. Doncs bé, quan vaig escriure allò, Sant Cugat tenia 76.000 habitants. Ara en té 95.725 i la situació, no cal dir-ho, és molt pitjor. Pensem que ja en aquell moment, el 60% de la feina del jutjat de Rubí provenia de Sant Cugat. En fi, un escàndol.

Som la ciutat que més ha crescut de Catalunya en els darrers anys i la dotzena més poblada, som una ciutat que, segons dades de l'IDESCAT, avança cap als 112.000 habitants, i, tanmateix, continuem mancats d'alguns serveis essencials. Pensem que tots els municipis catalans de més de 100.000 habitants tenen jutjat i hospital públic. Tots menys Sant Cugat. Crec, per tant, que ha arribat l'hora de dir prou. Esperem que després de les properes eleccions, si porten un canvi de govern, lluitem per capgirar aquest menyspreu i Sant Cugat pugui ser una ciutat normal.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.