Diferents maneres de robar


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre

Escriptor i periodista


Publicat: el 24/feb/23
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ara fa uns dies, Cugat Mèdia informava de la resolució del cas de tres germans que es dedicaven a robar obres d'art en cases particulars de Sant Cugat i de barris benestants de Barcelona. Segons els Mossos d'Esquadra, els lladres feien un seguiment previ dels moviments quotidians dels habitants de les cases per tal de conèixer-ne els hàbits, i els caps de setmana, aprofitant que no hi eren, hi entraven i s'enduien tot allò que tenia un alt valor econòmic, preferentment obres pictòriques de noms molt cotitzats. Va ser així com van aconseguir dues obres de Dalí valorades en 300.000 euros i cinc obres de Miró que ara han estat retornades als seus propietaris.

Aquesta història m'ha fet pensar en la fascinació que el cinema sempre ha experimentat pels robatoris d'obres d'art així com pel talent i per l'enginy dels individus que els porten a terme. Em venen al cap, per exemple, dues pel·lícules de Jules Dassin: la primera, la meravellosa 'Rififí', amb la magistral seqüència del robatori, que dura mitja hora i ens fa sentir una tensió gairebé irresistible; i la segona, aquí en clau d'humor, la divertida 'Topkapi', amb una Melina Mercouri delerosa d'aconseguir una daga incrustada de maragdes i diamants del Palau de Topkapi a Istanbul. També eren força divertides les peripècies d'Audrey Hepburn i Peter O'Toole per robar la Venus de Cellini d'un museu de París a 'Com robar un milió', de William Wyler, i admirable el do de la invisibilitat de David Niven a l’hora de robar un diamant davant dels nassos de l'inspector Clouseau (esplèndid Peter Sellers) a 'La pantera rosa'.

Molts grans directors s'han sentit atrets per aquesta mena de personatges fins a fer-los simpàtics al públic i ens han llegat films inoblidables com per exemple 'Atrapa un lladre', on Hitchcock es va servir de Cary Grant, el lladre més refinat de la pantalla, contraposant-lo a una Grace Kelly tan irresistiblement bella com múrria. Ernst Lubitsch, per la seva banda, amb 'Trouble in Paradise', ens va llegar una de les millors comèdies de la història del cinema sobre dos lladres antagonistes, una Miriam Hopkins que es fa passar per comtessa i un Herbert Marshall que es fa passar per baró, que finalment, per efecte de l'amor, decideixen unir-se en tots els sentits i treballar plegats.

No sempre aquesta mena de pel·lícules ens expliquen històries de ficció. A 'La dama d'or', Helen Mirren va interpretar el personatge de la refugiada jueva Maria Altmann, resident als Estats Units, que l'any 2000 va fer mans i mànigues per aconseguir que Àustria li retornés el quadre 'Retrat d'Adele Bloch-Bauer I', que Gustav Klimt havia pintat amb oli, or i argent sobre tela. La dona d'aquest retrat, que Klimt va trigar tres anys a acabar i que va ser robat de casa de la família de Maria Altmann pels nazis, és la tia de la senyora Altmann. Però Àustria no se'n volia desprendre. Va caldre un procés de sis anys perquè Maria Altmann recuperés finalment no només el quadre de la seva tia, sinó molts altres que també eren propietat familiar. Malauradament, a causa de la seva edat, Maria Altmann no va poder gaudir gaire temps de la victòria judicial, ja que va morir l'any 2011 onze dies abans de fer 95 anys.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.