En el cas de l'exvicepresident Puigneró, com que no han pogut trobar cap element a partir del qual construir un relat de criminalitat, han optat per una variant en què també hi tenen la mà trencada: la interpretativa. Aquesta és senzilla. Es tracta de reinterpretar i redefinir l'ús de les coses. Així com en tenen prou de trobar una ampolla de lleixiu i una d'amoníac a la cuina d'una llar particular per acusar-ne el propietari de fabricar bombes, també en tenen prou d'entrar a l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya i remenar els instruments d'aplicació de la intel·ligència artificial en matèria defensiva per definir-los com un pla secret que inclouria "exèrcits robotitzats", "drons de combat autònoms" i "sistemes de defensa contra míssils i antiaeris automatitzats més precisos". A partir d'aquí, partint d'aquest relat, s'activa l'operació incriminatòria contra Jordi Puigneró, com a creador de la República Digital Catalana i "màxim responsable de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya", acusant-lo de ser "peça clau en el funcionament del sistema informàtic que va fer possible el referèndum il·legal del Primer d'Octubre".
L'organització del referèndum de l'1-O, malgrat els ciberatacs informàtics espanyols, va ser tan magistral, tan perfecta, que va deixar en ridícul el CNI i els cossos de seguretat de l'Estat davant tot el planeta, i aquesta és una ferida que els courà tota la vida. La praxi en la persecució, incriminació i assetjament de persones, això sí, és la mateixa en tots els casos. Varien les particularitats, és clar, però el procediment és idèntic: l'Estat, a través de la Guàrdia Civil, fabrica unes "proves" determinades, i quan les té fabrica un relat ideològic a mida que li permeti multar, empresonar, inhabilitar o, com a mínim, perjudicar laboralment les persones en qüestió.
En el cas de Jordi Puigneró, persona brillant en el terreny de les polítiques digitals (el seu projecte de la identitat digital catalana està frenat per l'Estat espanyol), veiem que la maniobra de la Guàrdia Civil contra ell ha quedat en evidència el mateix dia de ser llançada. S'ha vist prou que han estat esperant el seu cessament com a vicepresident, amb la consegüent pèrdua de protecció que li donava el càrrec, per atacar-lo. Ara és el moment, han dit, i ja gairebé es freguen les mans. Diria, però, que en aquest cas estan més a prop de fregar el ridícul un altre cop que no pas de fregar-se les mans. Ho veurem aviat.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.