Inicia sessió 
Registra't
Les persones de la cua intercanviem mirades d'intel·ligència en silenci. Sabem que és molt difícil fer entendre una cosa a algú que no la vol entendre. La dona insisteix amb el seu viatge i pregunta literalment si serà per culpa de no poder-se vacunar que "s'haurà de fotre". L'infermer, magnífic en la seva flegma, li diu que sí que es pot vacunar, naturalment que sí, però ha d'anar als llocs habilitats per fer-ho sense convocatòria.
No hi ha res a fer. La dona, entestada a vacunar-se tant sí com no allà mateix, no pensa que forma part d'una col·lectivitat. Només pensa en el seu viatge i en la mandra que li fa baixar a Barcelona. La discussió, per tant, lluny d'avançar, es troba en aquell punt mort en què les dues parts no paren de repetir les mateixes coses amb diferents paraules. Ella, a més, ni s'ha girat per veure els efectes que la seva actitud està tenint en les persones que, d'acord amb el dia i l'hora concertats, esperen darrere seu. Noves mirades d'intel·ligència entre els pacients de la cua. 'Pacients', quin mot més adient per a l'ocasió.
Tractant-se d'una persona seixantina, és obvi que la senyora en qüestió ha tingut temps de sobres per vacunar-se. No va voler fer-ho quan li tocava i tampoc no va voler fer-ho a posteriori demanant cita o acudint a qualsevol dels vacunòdroms habilitats per atendre la crida que es va fer a la societat. Els vacunòdroms, inicialment, van tenir una resposta bastant bona però després l'assistència va davallar i el personal sanitari s'estava de braços plegats esperant que hi anés algú, raó per la qual es va decidir tancar-ne la majoria. Arribats aquí, denota egoisme voler que els altres et resolguin allò que tu hauries pogut resoldre per tu mateix quan et tocava. No ho vas fer per la raó que fos, d'acord. Per tant, ara és a tu a qui li toca adaptar-se al món en comptes d'exigir que el món s'adapti a tu.
Diu la dita que hi ha gent que només se'n recorda de santa Bàrbara quan trona. És ben veritat. L'infermer, òbviament, no es deia Bàrbara, però es veia igualment interpel·lat per la senyora seixantina pel sol fet de fer la seva feina, que era complir les normes. Va ser així com la senyora va marxar: tota empipada i tota convençuda que era víctima d'una gran injustícia, la gran injustícia de no poder veure satisfets els seus capricis.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.