Inicia sessió 
Registra't
Aquesta és la realitat, una realitat que ens diu que la llengua catalana només té una presència notable en els organismes públics, però insignificant fora d'aquest àmbit. Pel que fa als nouvinguts, de seguida descobreixen que no els cal saber català per viure a Catalunya, perquè amb l'espanyol ja en tenen prou. Per això són minoria els que fan del català la seva llengua vehicular. I és que si hi ha una llengua que cal saber per viure a Catalunya no és, paradoxalment, la llengua pròpia de Catalunya, és l'espanyol. Això sense oblidar tots els creadors culturals que, ja sigui en llibres, teatre o pel·lícules, opten per l'espanyol. El català el deixen per parlar-lo amb la iaia.
La pregunta és senzilla: què està fent i què pensa fer el govern de Catalunya per normalitzar la llengua del país? Què està fent i què pensa fer per treure la llengua catalana del pou i capgirar la caiguda en picat del seu ús i solidificar la necessitat de saber-la? La llengua catalana no necessita més diagnòstics. Podríem empaperar tot Catalunya amb els diagnòstics que hem fet. La llengua catalana necessita que els qui governen el país hi creguin i prenguin les mesures dràstiques conseqüents no pas per allargar-li l'agonia amb engrunes en forma de quotes, sinó per fer-la imprescindible per viure a Catalunya i equiparar-la en salut al danès, al portuguès o al neerlandès. Què pensen fer? Què pensa fer el Departament de Política Lingüística?
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.