La turba que va assaltar Bellaterra


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 24/set/21
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Després de llegir la crònica dels fets produïts la nit del divendres 17 de setembre passat al campus de la Universitat Autònoma, a Bellaterra, i de veure'n les imatges, no experimento res més que fàstic. Fàstic pel grau de primitivisme i d'indigència intel·lectual que poden arribar a exhibir milers d’individus, joves en aquest cas, per als quals el concepte de lleure i felicitat consisteix a consumir litres d'alcohol, envair les cases dels estudiants residents, robar-hi el que hi hagi, destruir patrimoni públic, destrossar mobiliari de trens i estacions i deixar, en acabada ‘la festa’, un paisatge que transmet la idea que allà hi ha fet vida una turba de descerebrats.

I davant de tot això, la passivitat més absoluta dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, sempre tan diligents a l'hora d'estomacar manifestacions independentistes, inclosa la gent gran, i sempre tan contemplatius davant les manifestacions feixistes. Dues excuses han fet servir aquest cop: una, manca d'efectius; l'altra, passivitat per evitar mals majors. La primera fa riure. Si la policia catalana no té efectius per afrontar vuit mil energúmens, potser que plegui. Però és mentida. És clar que els té. La segona entra en flagrant contradicció amb les càrregues que en altres situacions s'han dut a terme. Una de molt sentida, sobretot per la seva covardia, va ser la càrrega contra les persones de totes les edats assegudes pacíficament a la plaça de Catalunya de Barcelona ara fa uns anys.

No estic dient que la violència sigui la solució. Llevat de casos extrems, no hi crec en la violència com a solució de res, fins i tot en els casos en què una de les parts la busca o la provoca per tots els camins possibles. No hi crec sempre que hi hagi maneres d'avortar-la. I els Mossos les tenen. Disposen d'un servei d'intel·ligència que té perfectament identificats els col·lectius violents que fan la seva aparició al final de tota manifestació ciutadana o que organitzen pel seu compte saraus multitudinaris que emparin la devastació. Saben qui són, perquè són els mateixos que organitzen a l'ombra concentracions com la de Bellaterra, i segueixen els seus moviments a través de les xarxes. És a dir, es tracta d'actuar amb anticipació per desmuntar-los la parada, establir controls que n'impedeixin l'accés i protegir els habitatges de la universitat i dels estudiants que hi viuen. Res d'això no van fer.

La brutícia i la devastació que mostrava el campus de la universitat l'endemà dels fets no té res a veure amb el nombre de persones que hi van assistir. A Barcelona s'han celebrat manifestacions de dos milions de persones de totes les edats, dos milions!, sense que s'hagi llençat un sol paper a terra i sense que s'hagi trencat cap vidre, ni cap paperera. A Bellaterra eren vuit mil, només vuit mil, i l'efecte posterior transmetia la imatge del pas d'una estampida de bèsties salvatges.

Tots, absolutament tots, estem fins al capdamunt del coronavirus, de la pandèmia i de les restriccions. Tots tenim ganes que aquest malson sigui història. Però no per això perdem el senderi, ni assaltem cases alienes, ni destruïm tot el que trobem pel camí. És justament en les situacions conflictives o adverses on es veu de manera més diàfana el grau d'evolució de cada individu, i per extensió d'una societat.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista




  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.