Hom, ingènuament, podria pensar que aquests establiments reben comandes d'Anglaterra, de França, de Dinamarca, de Portugal... i, és clar, fan els cartells pensant en aquests clients. Però si fos així, els anglesos, els francesos, els danesos o els portuguesos no necessitarien llegir cap cartell penjat a la porta de l'establiment, perquè la comanda la farien des de casa seva. Per tant, només podem fer una cosa, que és preguntar-nos a què treu cap l'ús dels termes 'take away' i 'delivery' podent dir perfectament i entenedorament 'menjar per emportar' i 'repartiment a domicili'?
L'altre dia, un senyor gran em preguntava: "Què vol dir, 'delivery'?". Li vaig respondre: "Lliurament a domicili" o "repartiment a domicili", i em va respondre: "I per què, doncs, no en diuen 'lliurament'" o "repartiment a domicili"? Meravellosa i irrefutable pregunta. Hi ha preguntes que no tenen resposta, perquè gaudeixen de la virtut de deixar tan retratat l'interlocutor que aquest només pot balbucejar un estirabot.
No hi ha res de provincià en l'ús dels termes 'menjar per emportar' i 'repartiment a domicili'. Tot al contrari. El provincianisme rau precisament en l'estúpida creença que dir-ho en anglès ens fa més moderns, més entenedors, més "guais del Paraguai". Millors, en definitiva. Doncs no. Ens fa més provincians. El provincianisme rau a creure que tot allò que ve de fora és millor que el que ve de dins i que, per clara i diàfana que sigui una expressió, com és el cas, sempre serà inferior a la manllevada d'una altra llengua. Creença ben ridícula que té la consistència d'un castell de sorra.
També és ridícul el pretext que diu que "en anglès ho entén tothom". Mentida. Si ho entengués tothom, aquell senyor no hauria tingut cap necessitat de preguntar-me què coi volia dir 'delivery' i 'take away'. Quina estranya paradoxa: aquests establiments es queixen de la davallada de clients causada per les mesures contra la pandèmia i, tanmateix, foragiten tota la clientela d'una franja d'edat que no entén els seus rètols. És normal que el senyor se sentís ofès: aquells rètols, indirectament, li estaven dient: "Si no ens entens és que ets un fòssil o un carallot, vés-te'n a casa i menja't un calçot". No tots els establiments fan aquesta selecció "natural", però. N'hi ha de raonables, que no els cal fer-se el moderns, perquè ja ho són, i s'expressen així: 'Menjar per emportar' i 'T'ho portem a casa'.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.