Inicia sessió 
Registra't
L'article 32.1 de la Llei de Política Lingüística és clar en aquest sentit: "Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressen en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya".
Jo em mantinc sempre en català i he de dir que, en general, la majoria dels venedors que em parlen en espanyol com a llengua d'inici canvien a català o, si més no, m'entenen perfectament. Sí que és veritat que en algun lloc he tingut problemes, però molt esporàdicament. Recordo una granja local santcugatenca regentada per unes noies argentines que no sols incomplia la llei no retolant els continguts en català, sinó que ni tan sols m'entenia. Només em va entendre quan la persona que anava amb mi li ho va traduir. No em va agradar que ho fes, perquè havia detectat en la noia argentina un to de suficiència ofensiva, talment com si fos jo qui estigués obligat a parlar la seva llengua i no pas ella la meva. Francament, no m'imagino establint-me a l'Argentina sense parlar espanyol i atenent els meus clients exclusivament en català. Però bé, la ignorància i el desdeny són capaços de qualsevol cosa. Algú dirà: "Però el català, a l'Argentina, no és oficial". És clar, és clar, ja ho entenc. És a dir, que a Catalunya jo he de ser bilingüe perquè els monolingües puguin continuar essent monolingües.
Pel que fa a la retolació, llevat del nom propi del comerç, que pot ser en qualsevol llengua, hi ha establiments que vulneren al cent per cent l'article 32.3 de la Llei, que diu: "La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català". A Sant Cugat hi ha establiments que no respecten la llei. Podries fotografiar-ne tots els rètols i, vistos a posteriori, ningú no podria endevinar que aquella botiga és a Catalunya. Podria ser perfectament a Madrid, Quito, Bogotà, Managua o Tegucigalpa.
Una llei que no es fa complir, és una llei inexistent o, a tot estirar, una llei merament ornamental. Fa bonic, però és només perquè no sigui dit. Si Catalunya no respecta la llengua catalana, quin lloc del món l'ha de respectar? Si una llengua no té cap valor en la seva pròpia terra, en quin altre lloc l'ha de tenir. Fer desaparèixer una llengua és molt més difícil del que alguns voldrien, però és un procés molt ràpid quan és el propi país d'origen qui en prescindeix.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
COMENTARIS
Hi ha un principi democràtic fonamental sense el qual no es pot entendre una societat avançada i és el de la llibertat d'expressió i de conciència. És gràcies a aquesta llibertat d'expressió, que per cert, està continuament en boca de tothom, que hom és lliure de parlar, escriure, expressar-se en qualsevol de les maneres, en qualsevol llengua, sigui català, castellà (no espanyol), anglès, xinès, o el que sigui, sense que això constitueixi un problema per a ningú. En un país normal, expressió també en boca de tothom, no caldria parlar d'aquestes qüestions perquè ja es donaria per suposat que som lliures per expressar-nos sense condicionaments.
Jordi Gómez. Enviat el 22/des/20
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.