Inicia sessió 
Registra't
El sectari és un tap per a l'evolució humana, perquè no sols és submís amb les sigles sota les quals milita o simpatitza, també persegueix o difama els companys de militància que qüestionen la més petita línia d'actuació. Ja ho diu el mot: sectarisme. Fan del seu partit una secta i, amb el fanatisme religiós que els caracteritza, tracten d'heretgia tota dissidència. Internet els ho posa més fàcil encara.
Tanmateix, pel que fa a la tinença de carnets, respecto plenament els periodistes o escriptors que tenen carnet de filiació política o politicocultural. Cadascú ha de fer el que cregui convenient. No caldria sinó! També n'hi haurà que, arribats aquí, gosaran dir-me que no, que faig molt malament de pensar així i que hauria de pensar com pensen ells i de fer com fan ells, perquè bla, bla, bla... I és que de gent que vol dirigir la vida dels altres n'hi ha a gavadals.
Explico això perquè em ve de gust lloar els quinze anys d'existència d'Òmnium Cultural a Sant Cugat i l'esplèndida tasca que ha dut a terme, com ho demostra el seu creixement. Quan va néixer Òmnium, aquesta gran persona que és en Xavier Escura, aleshores president local de l'entitat i després regidor de Cultura de l'Ajuntament, deia que calia 'fer penya i fer pinya', i ara, quinze anys després s'ha passat d'un petit grupet de socis a més de 3.800. Això ho diu tot. Jo, com he apuntat, no tinc carnet d'Òmnium, no escric al dictat de ningú. Escric el que penso i per això gloso Òmnium. I la mateixa llibertat que tinc per fer-ne una glosa la tindré per fer-ne una crítica si, modestament, penso un dia que s'hi escau. Simpaties per Òmnium? Totes. Simpaties per l'ANC, per descomptat. Simpaties pels partits independentistes, naturalment. Però sense carnets. Carnet s'escriu amb C de cotilla, i les cotilles per a un escriptor, ni que siguin plastificades, són molt incòmodes, tant per moure's com per a escriure.
Per això puc dir que estic absolutament en contra del pacte d'Esquerra i de la CUP amb el PSOE, a Sant Cugat, i de Junts per Catalunya amb el PSOE, a la Diputació de Barcelona. Tots dos, per més excuses que s'hi posin, són pactes antinatura. L'independentisme mai no pot governar amb el nacionalisme espanyol de la mateixa manera que el motor d'un cotxe mai no pot funcionar amb benzina barrejada amb aigua. Recordem que el PSOE, partit que condecora torturadors, és un dels partits que va empresonar el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i que el manté a la presó des de fa gairebé dos anys. La resta és literatura. Ara, tanmateix, cal celebrar els quinze anys d'Òmnium a Sant Cugat amb una lleialtat i una coherència absolutes als seus principis: 'Llengua, Cultura, País'. És a dir, defensa de la llengua pròpia de Catalunya, defensa de la seva identitat cultural i defensa de la seva llibertat nacional. Moltes gràcies, amics i amigues d'Òmnium!
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.