La crisi de la Covid-19 s’inicia a la ciutat xinesa de Wuhan a mitjan desembre de 2019 i només tres mesos després s’esdevenen arreu del món 150.000 casos que provoquen 6.000 morts. Ja aleshores es deia que la vacuna no arribaria abans de 12 o 18 mesos, i ara, que n’han transcorregut sis, continuem sentint la xifra 12-18. És a dir, que una vacuna que, seguint les prediccions, hauria d’arribar no més tard del juny de l’any vinent, té ara mig any més de coll i pot no arribar fins a la fi del 2021. Sembla com si el missatge del 12-18, tot i el pas dels mesos, fos una manera de donar-nos allargs per tenir-nos contents i enganyats. Una mica com el que es va fer en les diferents fases del confinament en els seus inicis. Es veia prou que n’hi havia per molt de temps, però, per no angoixar-nos, ens parlaven de dues setmanes, i després dues setmanes més, i després dues setmanes més, i així fins a dos mesos i mig.
Esperem que les investigacions puguin reeixir i que la vacuna sigui una realitat ben aviat, perquè res no ens garanteix que quan marxi la calor no hi haurà un rebrot de la pandèmia. Això seria devastador, tant pel cost en vides humanes com en termes econòmics. El petit comerç, els autònoms o els treballadors temporalment sense feina que han pogut parar el cop gràcies als estalvis, no resistirien una segona onada de confinament. Només la vacuna ho podria evitar.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.