Inicia sessió 
Registra't
En Carles, en Xarli, per als amics, patia d'asma des de feia un cert temps i estava obligat a dur sempre a la butxaca un inhalador, però era un home molt anàrquic, molt ingovernable, i la disciplina no era precisament el seu fort. Transgressor de mena, li va costar bastant assumir que no podia continuar fumant. El tabac era un enemic declarat del seu mal. Ell ho sabia i s'hi esforçava, però no sempre feia bondat, i, un dia que no tenia l'inhalador a prop, la cosa es va complicar. La Rosa, la seva estimada companya, el va dur ràpidament a urgències, però no van ser-hi a temps de salvar-lo.
Jo estava consternat, perquè l'episodi en si mateix no era inevitablement mortal. Va ser una qüestió de minuts. Una maleïda i tràgica qüestió de minuts. La nostra existència està sovint subordinada a la diferència que hi ha entre un minut i un altre. I hi ha vegades que aquell minut, aquells insignificants 60 segons, valen tota una vida. Ara fa justament 20 anys d'aquells atziacs 60 segons, i ho he volgut recordar aquí. En la meva ment, en Carles és viu. Sempre ho serà.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.