Inicia sessió 
Registra't
En Pep Tugues dirigia el Teatre-Auditori des del 2005 tenint sempre, com a mà dreta, en Gerald Fannon, que, a diferència del que passa en altres llocs, recomanava la programació dels espectacles no pas d'oïdes sinó després de veure'ls personalment. Estem parlant de 15 anys que han donat com a resultat una mitjana d'assistència d'un 85%, que és la més elevada dels teatres municipals de Catalunya, juntament amb el Kursaal, de Manresa. Però no sols això, estem parlant també de 15 anys que, tant pel nivell assolit com per la brillant gestió de Tugues, han convertit el Teatre-Auditori en un escenari modèlic i sanament envejat en l'àmbit de la professió teatral. S'entén que si un consistori considera que això no té cap valor i que cal canviar-ho hi té tot el dret, però fent-ho des del respecte i la consideració, és a dir, mitjançant un reconeixement públic de l'esplèndida tasca de gestió i projecció del nostre municipi duta a terme per la persona en qüestió, no pas a empentes i en connivència amb una campanya de difamació i calúmnies.
Antigament, la difamació i la calúmnia tenien un recorregut molt més curt que ara. Podien ser sagnants, és cert, però els seus efectes acostumaven a tenir un abast reduït. Avui dia, no. Avui dia, a l'era d'Internet, qualsevol calúmnia, qualsevol injúria s'escampa de manera instantània i provoca uns danys personals que són pràcticament inesborrables. Dit amb altres paraules, per falsa que sigui una calúmnia, el nom de la persona calumniada queda associat per sempre a aquell fet i apareixerà en el futur en tota cerca que hom faci a Google de la seva trajectòria. Tant hi fa que els dictàmens jurídics avalin el calumniat, la calúmnia restarà allà per sempre més. Això, com podem comprendre, és tan greu que en Pep Tugues, com qualsevol altre en el seu lloc, tindria tot el dret d'interposar una querella als seus calumniadors i difamadors pels danys i prejudicis causats. Serà lliure de fer-ho.
En aquest sentit, cal tenir en compte el comunicat immediat que els treballadors del Teatre-Auditori van emetre el 9 de desembre de 2019 manifestant el seu malestar, desmarcant-se de les calúmnies i queixant-se que 'les acusacions fossin presentades com a fets demostrats i posats en boca de tots nosaltres'. Trist, molt trist tot plegat. Quan hi ha voluntat de linxament, no són les proves el que branden els linxadors, és la corda.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.