Doncs bé, la renúncia de Josep Lluís Lliberia és un gest de dignitat, un gest que l'honora. I jo, que el conec, sé que no ho fa per ennoblir-se, no li cal, sinó per ser lleial amb si mateix i amb els seus anhels de llibertat per a Catalunya. Ell creu, entenimentadament, que aquests anhels no es fan realitat atorgant honors i lliurant ajuntaments i institucions als carcellers de Catalunya, és a dir, legitimant-los, sinó mostrant-los com el que realment són: repressors, involucionistes, ultranacionalistes espanyols i enemics de les llibertats.
És ben cert que gestos com el de Josep Lluís Lliberia no sovintegen. De fet, són tan singulars que hi ha persones que, en lloc de veure-hi un acte noble, que és el que és, s'estimen més veure-hi una extravagància, un afany de notorietat o coses per l'estil. I és una llàstima. Ho és, perquè n'hi hauria prou que reflexionessin una mica per adonar-se que aquesta visió diu molt poc d'elles mateixes. No hi ha cap afany de notorietat en el cas d'en Lliberia. Simplement és el gest coherent d'algú que no suportaria veure refutats els seus principis per una praxi contradictòria. La coherència en política, quant a principis, no és cap mèrit, és un deure, atès que la gent té dret a saber què vota cada cop que escull unes sigles, i és lògic que s'indigni en veure que el seu vot serveix per atorgar honors a unes sigles que en són l'antítesi. 'Indigneu-vos', deia Stéphane Hessel. I sí, indigna força veure asseguts els carcellers al costat dels captius com si tots dos fossin el mateix. Indigna tant com indignaria veure el cap dels antiavalots a la capçalera d'una manifestació que ell mateix ha ordenat dissoldre violentament. Això no és un ball de màscares, senyors i senyores, estem parlant de la llibertat de Catalunya.
Però bé, diuen que la història acaba posant tothom al seu lloc. En tot cas, hi ha un detall força significatiu en el gest de Josep Lluís Lliberia, i és que la seva renúncia, com a independent en la llista de Junts per Sant Cugat, no està relacionada únicament amb aquest partit, sinó també amb els pactes d'ERC i de la CUP amb el Partit Socialista. És, per tant, el conjunt de pactes a escala nacional, no pas un fet determinat, el que l'ha dut a renunciar com a regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat. I, en aquest sentit, ha estat noble, càlida i elegant Carmela Fortuny (no podia ser de cap altra manera tractant-se d'ella) en definir Josep Lluís Lliberia com 'una persona molt honesta' i explicant que havia estat una 'decisió consensuada, reflexionada i molt debatuda' amb la resta del grup municipal. Està bé que passin aquestes coses, ajuden a reflexionar.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.