Inicia sessió 
Registra't
Sant Cugat, com ho han demostrat successives eleccions, és un municipi majoritàriament independentista. De fet, els resultats del 26 de mig passat van donar un augment de més de 2.000 vots en aquest sentit, cosa que significa una derrota espectacular de PSOE i Ciudadanos, a banda de la desaparició del PP. Doncs bé, provoca estupor que 12.144 vots independentistes, totalment predisposats a fer un pacte de govern amb Esquerra, hagin estat menyspreats i llençats a les escombraries en benefici del PSOE, un partit nacionalista espanyol, enemic de la llibertat de Catalunya, que criminalitza les urnes que li són desafectes, que empresona persones innocents, que manté polítics catalans a l'exili, que es val de falsos tribunals de justícia per manipular les majories independentistes sorgides de les eleccions i que, de la mà de PP i Ciudadanos, és responsable de les sagnants agressions que va patir la ciutadania catalana l'1 d'Octubre de 2017 per part de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Aquest és el partit amb el qual Esquerra i la CUP han decidit governar Sant Cugat. És normal que hi hagi tantíssims santcugatencs, inclosos votants d'Esquerra i de la CUP, que, en el millor dels casos, s'hagin posat les mans al cap.
Un pacte d'aquesta mena suposa menystenir les persones d'ERC i de la CUP injustament exiliades o empresonades, entre les quals el santcugatenc Raül Romeva. Dit d'una altra manera, és trist que mentre nou víctimes del totalitarisme del PSOE porten gairebé dos anys tancades en una cel·la, els seus col·legues lliures en legitimin els carcellers sota el pretext d'un 'pacte de ciutat', talment com si Sant Cugat fos una illa independent i al marge de la Catalunya captiva.
Tampoc no és encertat presentar un pacte d'Esquerra i de la CUP amb el PSOE com un 'pacte progressista i d'esquerres'. I no sols perquè el PSOE, com ha repetit la CUP tots aquests anys, és un partit de dretes (dreta disfressada), sinó perquè, per si fos poc, és dreta nacionalista espanyola. I sembla un despropòsit que, per tal de governar, hom agafi els vots de qui ha portat aquesta ideologia fins als bèsties extrems que aquí hem descrit. Empresonar les idees desafectes, empresonar la presidenta d'un Parlament per permetre que els parlamentaris parlamentin i apallissar la ciutadania als col·legis electorals només perquè voten allò que no t'agrada, ni és progressista ni és d'esquerres, és reaccionari i és dreta totalitària. Companys d'Esquerra i la CUP, si no es pot dir que el judici contra els presos polítics és una farsa i alhora felicitar i ensabonar jutges i fiscals per la gestió que han fet del procés, tampoc no es pot dir que hi ha presos polítics i, alhora, legitimar-ne els partits carcellers. Ni es pot dir ni es pot fer. No es pot fer per coherència, per una simple qüestió de principis i, en definitiva, per respecte a un mateix.
Sobre la justificació del pacte per tal de fer noves polítiques socials, calen algunes consideracions. D'entrada, la necessitat d'haver de justificar un pacte ja implica un reconeixement de la seva inconsistència, però, a més, cal recordar que el tema de les 'polítiques socials' ha estat l'argument permanent dels partits nacionalistes espanyols contra l'independentisme, talment com si independència i polítiques socials fossin coses oposades, quan és ben obvi que aquestes polítiques són impossibles sense la independència. Es poden fer polítiques de cataplasmes i de pedaços, això sí, però això no és republicanisme. És política de cataplasmes i de pedaços.
I és que no hi ha política social més important en aquest món que la llibertat. Cap ni una. És així per la senzilla raó que un poble que no és lliure no té cap poder per fer polítiques socials que no estiguin tutelades pel poder opressor. Hom pot optar, mentre no baixa Déu del cel i ens allibera, per voler dirigir la gestió de les engrunes tot pactant amb els qui les llencen, però això implica caure de quatre grapes en el parany del poder espanyol, que ens vol distrets en els afers del dia a dia, cosa que ens lleva l'energia necessària per combatre'l i per concentrar-nos en la mare de totes les polítiques socials: la llibertat. Un pacte amb el PSOE, doncs, no és un pacte pel bé social, és just tot al contrari. És un pacte d'acceptació de la captivitat. És, es vesteixi com es vesteixi, una legitimació de la captivitat.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
COMENTARIS
Companyes d'ERC i de la CUP. Per molt que diguin i per més que alcin la veu, som moltes més les que estem d'acord amb aquest pacte, teniu tot el nostre suport. Molts encerts pels propers quatre anys (i els que vindran).
Jaume Batlle. Enviat el 21/jun/19
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.