Per sort, el Pi d’en Xandri es va refer de l’atemptat i, com dic, és un símbol molt estimat pels santcugatencs, que en cap cas no permetrem que aquell entorn natural sigui violat per les excavadores dels especuladors i de les màfies que, si poguessin, arrasarien sense escrúpols tots els boscos del planeta.
Ara fa unes dies, el Club Muntanyenc i l’esplai Sarau van tenir la feliç iniciativa de recordar aquells fets pintant un mural al parc de la Pollancreda acompanyat d’una exposició amb els moltíssims articles i notes de premsa que van abordar la qüestió, així com dibuixos al·lusius dels participants de la Marxa Infantil del 1997. Jo, en concret, tinc molt presents aquell dia i aquella Marxa, perquè precisament vaig ser l’encarregat de llegir el Manifest de l’acte just al costat del Pi d’en Xandri i de centenars de persones. Vint-i-dos anys després, la unitat i fermesa que vam mostrar en aquell moment roman inalterable i els santcugatencs continuem dient no a la destrucció del nostre patrimoni natural.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.