La manipulació de les víctimes de robatori


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 20/jul/18
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquests dies s'han accentuat les protestes d'un grup de veïns de la Floresta pels robatoris que estan patint alguns habitatges d'aquell districte santcugatenc. La Floresta, com sabem -jo hi he viscut-, és una zona molt laberíntica de la qual costa molt sortir-ne en cotxe o a peu si no se la coneix, sobretot de nit. Això té moltes coses bones per als residents, com ara la tranquil·litat i el contacte amb la natura, però té també inconvenients, com ara la dependència de l'automòbil per a les compres més supèrflues i el compartiment estanc que suposa cada casa. Hom dirà que a la ciutat també es produeixen robatoris i que les víctimes no són cases sinó escales de veïns. I és cert. De robatoris n'hi ha a tot arreu, alguns, fins i tot, a plena llum del dia. Tanmateix, és obvi que la distància entre dos veïns d'un mateix replà i la dels qui viuen en cases diferents, per més que estiguin l'una al costat de l'altra, facilita la feina dels lladres. I si a això hi afegim la falsa creença, tan arrelada a Catalunya, que tots els santcugatencs som rics, doncs la cosa encara s'agreuja més, perquè té un efecte crida entre les màfies que es dediquen al lladronici.

És lògic, doncs, arribats aquí, que alguns veïns, especialment els afectats, es manifestin i expressin la seva indignació i parlin de manca d'efectius policials. Però cal no oblidar que els principals interessats a difondre aquesta idea són els partits d'ultradreta, com PP i Ciudadanos, que tenen obsessió per crear un estat policial, amb agents a cada cantonada, cotxes patrulla cada 500 metres i una càmera de videovigilància en cada fanal del municipi. Són partits que s'aprofiten del neguit comprensible de les víctimes de robatori per treure'n rèdit polític. Recordem que era el govern espanyol del PP qui l'any passat vetava el pla del govern català per convocar 500 noves places de Mossos el 2018 i 500 més el 2019 i exigia que només fossin 50.

I per què? Doncs perquè la política de PP i Ciudadanos consisteix a servir-se de tots els mitjans, sense cap mena d'escrúpol, per desacreditar els Mossos d'Esquadra i justificar la reincorporació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil en les nostres viles i ciutats. Són partits d'ideologia ultra i supremacista entestats a ocupar de bell nou, amb aquests cossos, els carrers de Catalunya.

Però més enllà d'això, i centrant-nos en el fet objectiu dels robatoris, la 'solució' no es presenta fàcil, perquè no consisteix a fer que els lladres es desplacin a un altre lloc tot traspassant el problema als veïns d'una altra jurisdicció, sinó a preguntar-nos quina relació hi ha entre els robatoris i els índexs de desigualtat social. L'explotació d'éssers humans i la impossibilitat de guanyar-se la vida dignament empeny molta gent a fer coses que no faria si no se sentís exclosa de la societat. Sí, hi ha màfies, ja ho hem dit. Però veient quin és el sector de negocis que treu més profit econòmic d'aquesta por generalitzada als robatoris, caldria una investigació a fons. Què fa un veí que té por que el robin? Doncs gastar-se diners en mesures de seguretat.

Abans, les mesures coercitives eren més descarades. Venien al teu establiment, t'oferien protecció, deies que no la volies i al cap d'uns dies, casualment, t'entraven a robar. Tornaven els primers per segona vegada a oferir-te protecció, els deies que no, i al cap d'uns dies, casualment, algú et destrossava el local. Tornaven els primers per tercera vegada i ja els deies que sí.

A la vida hi ha lladres que fan la feina bruta i hi ha lladres de coll blanc. No cal entrar a totes les cases per assolir els objectius, n'hi ha prou que les víctimes de robatori escampin una sensació d'inseguretat general. Quan això passa, hi ha un munt de gent que corre a gastar-se els diners per blindar casa seva. Cal, per tant, que les víctimes de robatori procurin no caure en el parany de fer el joc a tercers, ja que és justament el seu rebombori mediàtic el que, per diferents motius, persegueixen determinats partits polítics i els lladres de coll blanc. Com més maror, més peix.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.