Diürns contra noctàmbuls


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 18/mai/18
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

No fa gaire, vaig escriure un article sobre el debat que té lloc cada any, quan arriba el bon temps, amb relació a les terrasses dels bars i restaurants i en el qual expressava la meva opinió en el sentit que em sembla de molt difícil solució, ja que, com hem vist, passen les dècades i el debat persisteix. Jo, personalment, no tinc pas una opinió bel·ligerant en aquesta matèria, ni cap a un cantó ni cap a l’altre, perquè entenc perfectament els interessos de totes dues posicions, i així ho manifestava. D’una banda cal respectar el descans de la gent que l’endemà s’ha de llevar d’hora per anar a treballar, i de l’altra cal admetre que, en els mesos d’estiu, és també molta la gent que espera la temperatura nocturna per gaudir de la companyia dels amics en una terrassa.

Ui què vaig dir! Ràpidament van sorgir comentaris desqualificadors (i anònims, és clar) vers la meva persona per la senzilla raó que no deia allò que els seus emmascarats autors volien que digués. És a dir, no dictava sentència dràstica contra la reducció de l’horari de les terrasses. Deuen pensar que estic a les seves ordres. La desqualificació personal del qui no pensa com ell és el recurs del dogmàtic. I, a més, hi ha qui entén el món digital com un abocador d’escombraries en el qual, gràcies a un cert anonimat, tot s’hi val. Per això agraeixo que el president de l’Associació de Veïns Sant Cugat Centre, el senyor Josep Vergés, a diferència d’altres persones, s’identifiqués amb el seu nom. Això l’honora. Llàstima que el seu comentari sigui un mer sarcasme especulatiu (dóna per descomptat que visc en un lloc tranquil) per mitjà del qual em convida a oferir una terrassa sota casa meva per tal que, molest pel soroll, acabi pensant com ell. Significa això que totes les persones que tenen terrasses sota casa seva i que, tanmateix, no es queixen no han de ser tingudes en compte?

Jo no tinc cap terrassa sota casa meva. No, no en tinc. Però, ves per on, sí que tinc un parc infantil. El parc infantil més gran de Sant Cugat. Un parc que està obert les vint-i-quatre hores del dia, com ha de ser, pel qual passen un munt inesgotable d’infants que, lògicament, juguen, salten, corren, criden o ploren sense aturador. A l’hivern, és clar, l’horari escolar restringeix l’ús del parc i marca una diferència entre el matí i la tarda, per bé que són moltes les llars d’infants que porten els alumnes al matí perquè s’esbargeixin. Però quan la cosa esclata és quan s’acaba el curs. Aleshores la cridòria és constant de bon matí fins a la matinada –sí, fins a la matinada-, i els veïns n’estem fins al capdamunt perquè a diferència dels pares i mares usuaris del parc, nosaltres no aguantem només la cridòria puntual dels propis fills, sinó la cridòria dels centenars i centenars d’infants que hi vénen durant tot el dia. Tot el dia.

Em consta que hi ha veïns indignadíssims, i jo els comprenc perquè a mi també m’afecta tenir aquell parc infantil sota casa. Però no me’n queixo. No me’n queixo, perquè em faig càrrec que els infants necessiten esbargir-se i que no podem situar aquesta mena de parcs dalt d’una muntanya. Els hem de posar en zones urbanes, i em faig càrrec que demanar que treguin el parc de sota de casa meva equival a demanar que el posin a sota de la casa d’un altre. Amb les terrasses de bars i restaurants passa el mateix. No podem situar-les dalt d’una muntanya o al bell mig d’un cementiri. I de la mateixa manera que els infants necessiten córrer, saltar i cridar, també els adults, a l’estiu, després de la calor i de la xafogor del dia en el nostre clima, necessitem rescabalar-nos-en quan arriba la nit. I si afegim que són moltes les persones que fan vacances, especialment els estudiants, és obvi que a les terrasses s’hi ajunta molta gent que no té cap pressa per anar-se’n a dormir. ¿Suposa això una molèstia per als veïns que sí que treballen l’endemà o que senzillament els agrada allitar-se d’hora? Sí, sens dubte. És una molèstia. Però què en fem, dels veïns indiferents? Què en fem, dels veïns que, per més plenes que estiguin les terrasses, no s’exclamen perquè no els costa gens d’agafar el son o perquè potser també els agrada ser-ne clients?

Per això existeix la regulació d’horaris, certament. Tanmateix, la regulació d’horaris, com es veu cada any, no acaba de satisfer mai ningú i és la bèstia negra dels ajuntaments perquè els bars i restaurants també són veïns del barri, i la terrassa, les nits d’estiu, és la seva principal font d’ingressos, la qual cosa fa que es posin les mans al cap quan se’ls ordena que pleguin just a l’hora en què la temperatura és més agradable. Una altra cosa és que la conversa mediterrània sigui més sorollosa que l’escandinava, posem per cas, i que hi hagi tanta gent que no sap parlar sense cridar, talment com si els seus interlocutors estiguessin a metres de distància. Però això no és culpa dels establiments, és culpa de la mala educació, perquè la cridòria i les riallades d’una taula obliguen la del costat a apujar el to i així successivament. Si fóssim més educats i penséssim més en els altres, hi hauria espai per a tothom. Els qui s’alliten d’hora no haurien de patir la veuarra dels irresponsables, i els amants de la nit i els restauradors podrien gaudir dels beneficis de l’estiu. Els infants, en un parc, ja sigui de dia o de nit, criden quan juguen perquè són infants; els adults, en una terrassa, de nit, criden quan parlen perquè són mal educats.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.