Magnífica la direcció d'intèrprets de Teresa Canas, ajustadíssims tots en els seus personatges, i magnífic el retrat de la soledat aixoplugada entre les quatre parets d'un petit balneari anglès. Cada taula del menjador esdevé la fràgil fortificació a través de la qual aquelles ànimes revellides disfressen la seva realitat i miren el món. I enmig de totes elles, trista i espantada, hi aterra una dona de mitjana edat, rica i elegant, que intenta aferrar-se al seu exmarit per apaivagar el pànic que li provoca la buidor i la solitud en què viu. Un plaer poder-ho veure representat en una sala plena de gom a gom i amb una escenografia de Santi Salido molt infreqüent avui dia, és a dir, no pas penjant-hi una cortina negre de fons i fiant-ho tot a la imaginació de l'espectador, sinó reproduint amb molta cura i detall el menjador, la recepció i la sala d'estar d'un hostal. Com dic, un plaer.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.