El Banc Sabadell i la independència


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 10/feb/17
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Confesso que no sento simpatia pels bancs. Pels de fusta, sí; pels que remenen diners, no. Els de fusta sempre m'han semblat molt més humans que els altres. Les places que tenen bancs de fusta són molt més acollidores que les que no en tenen. Són petits recers de pau on la gent gran s'asseu al sol en els dies d'hivern i a l'ombra en els dies d'estiu, i constitueixen un humil topall contra l'americanització de la vida mediterrània, que ens empeny a caminar el mínim possible, a fer-ho tot amb cotxe i a tancar-nos en centres comercials. Els bancs que remenen diners, en canvi, són aquelles entitats que tradicionalment ens han ofert serveis gratuïts fins que n'hem esdevingut captius. Aleshores la gratuïtat ha desaparegut i s'ha transformat en comissions escandaloses. Això sense entrar en l'especulació amb pisos buits i en l'immoral cobrament del deute a persones desnonades que s'han quedat en la misèria.

El Banc Sabadell, amb la seu operativa a Sant Cugat, és tan conscient de la mala imatge pública que tenen els bancs que es va gastar molts diners contractant famosos de l'esport, de l'espectacle, de la ciència... per a unes campanyes publicitàries en què tots ells apareixien filosofant sobre el futur. I per por que ningú no tingués el més mínim interès a saber què pensen Rafa Nadal o Loquillo sobre el futur, va eliminar el color dels espots amb l'esperança que el blanc i negre imprimís solemnitat i transcendència a les seves paraules. És comprensible, ha de ser difícil per a un banc espiritualitzar una cosa tan prosaica com els diners. Els bancs sempre s'han assemblat molt més al Fagin de Dickens, que no pas al Càndid de Voltaire.

Potser per això, també, el senyor Josep Oliu, president del Banc Sabadell, es dedica a fer continues declaracions en contra de la independència de Catalunya i a fer insinuacions, com qui no vol la cosa, sobre la possibilitat de traslladar la seu social de l'entitat fora del nostre país en cas que aquest esdevingui un Estat. Tenint en compte l'increment d'accionariat vinculat a l'extrema dreta en el consell d'administració del Sabadell, no té res d'estrany que el senyor Oliu repeteixi les consignes del nacionalisme espanyol. Estan tan mancats d'arguments democràtics, que no se'ls acut res més que encomanar-se al fantasma de la por.

Va ser igualment el senyor Oliu la persona que l'any 2014, a Londres, va dir això: 'La nostra entitat no té voluntat de pertinença a cap regió, perquè som un banc europeu i amb vocació de créixer internacionalment'. I tant! Deu ser per aquest motiu que si algú ha cercat una oficina del Banc Sabadell a Londres no l'ha trobada mai. I és que a Londres no hi ha hagut mai cap entitat que es digués 'Banc Sabadell'. 'Banco Sabadell', sí. Però 'Banc Sabadell', no, cosa molt natural, ja que els anglesos no entendrien mai que 'banc' vol dir 'bank'. 'Banco', en canvi, és un mot que sona tan cosmopolita, tan universal... que fa goig. Per això, després de molt rumiar, han trobat la solució substituint la paraula 'banc' per una 'B'. 'B Sabadell'. Què hi ha més cosmopolita que una B?

Els queda, malauradament, el nom 'Sabadell'. Això sí que és un problema, perquè les dues eles del final són massa catalanes. Potser si poguessin eliminar-ne una o disfressar-la amb un dibuixet ja faria patxoca... Quina llàstima, oi, que els fundadors de l'entitat, emprenedors sabadellencs del segle XIX, fossin tan provincians de posar un nom 'regional' a 'un banc europeu amb vocació de créixer internacionalment'?

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.