L'èxit del Teatre-Auditori de Sant Cugat


  • Comparteix:

victor.alexandre

Victor Alexandre


Publicat: el 9/oct/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ara que el Teatre-Auditori de Sant Cugat acaba de començar la temporada 2015-2016, he estat revisant la xifra d'espectadors de la temporada anterior, la que es va tancar el juny passat, i és realment espectacular: 57.122 persones. Sis mil més que la programació precedent. I en xifres totals es va arribar a 81.532 espectadors, cosa que suposa un índex d'ocupació del 80%. És a dir, que som davant d'unes dades altament satisfactòries que consoliden aquest escenari com un dels més rendibles de Catalunya.

Una de les raons que ho expliquen és la connexió aconseguida entre els espectacles programats i el públic, però n'hi ha d'altres, com ara la incorporació d'un sector de gent jove que acostuma a refusar aquesta mena d'equipaments culturals per considerar-los excessivament formals. I és que a diferència del que passa a l'Europa central, les arts escèniques ocupen un paper testimonial en els nostres plans d'ensenyament i marquen distàncies entre la formació musical o teatral d'un jove austríac, posem per cas, i la d'un català.

Posats a no ensenyar, ni tan sols ensenyem als infants la immensa riquesa del nostre cançoner popular. Així ho denunciava l'australiana Gabrielle Deakin, una professora de música que constata astorada el desconeixement que tenen els alumnes d'un patrimoni català que altres països ens envegen admirativament. Aquesta, per tant, és una situació que haurem de capgirar d'immediat en una Catalunya independent. En sentit positiu, però, el Teatre-Auditori porta a terme unes iniciatives anomenades 'Anem al teatre' i 'Escoles en moviment' que han trobat molt bona resposta per part dels centres educatius locals i han generat 24.410 espectadors.

És cert que hi manca una Sala B destinada a muntatges de petit format i que ara està aturada per raons econòmiques -l'espai físic ja hi és-, però quan tiri endavant farà un grandíssim servei a la vida cultural de la ciutat. El que sí que avança, per sort, és el propòsit de dotar el Teatre de la Unió d'unes instal·lacions òptimes que permetin cobrir aquesta mancança. Mentrestant, el resultat que ha donat l'anomenada 'Sala escenari' ha estat esplèndid. Consisteix a convertir la meitat de l'escenari del Teatre-Auditori -400 metres quadrats- en una sala de 224 butaques per acollir-hi espectacles de caràcter intimista que quedarien desvirtuats en cas de representar-se davant de vuit-centes persones. Les butaques de la 'Sala escenari', a més, són comodíssimes.

En definitiva, per bé que mai no n'hi ha prou i que, com dic, el nostre referent ha de ser el centre i el nord d'Europa, tenim xifres locals que permeten ser optimistes. N'hi ha prou de comparar-les amb les de Rubí i Cerdanyola, les dues ciutats veïnes, per veure'n la diferència.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat




  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.