Finalment, la senyora va aparcar en un altre lloc, la Policia Local va recollir-ne totes les dades, incloses les meves i les de l’altre testimoni, i l’incident es va acabar. La primera a marxar va ser precisament la senyora, perquè ens va dir que tenia la mare esperant-la en un policlínic proper i estava angoixada per tot plegat. I era veritat. Me'n vaig adonar del seu trasbals per la suma de factors emocionals. Per això, en acabar els tràmits amb la Guàrdia Urbana, la vaig anar a trobar al policlínic per facilitar-li el meu telèfon i dir-li que podia comptar amb mi, si ho necessitava. Això és tot. Em pregunto, tanmateix, què hauria pogut passar si en comptes de ser una dona, la Rosa Maria hagués estat un home. Ho dic perquè, d’incidents de trànsit en què els protagonistes arriben a les mans, n’hi ha un munt cada dia arreu. I tot sovint és per absurditats com aquesta. Tanmateix, a més d’un incivisme ferotge, cal portar molta ràbia al cos per actuar com ho va fer l’home de la furgoneta.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.